Llistat de punts

Adreça’t a la Verge Maria, i demana-li que et faci el regal —prova del seu afecte per tu— de la contrició, de la compunció pels pecats teus, i pels pecats de tots els homes i dones de tots els temps, amb dolor d’Amor.

I, amb aquesta disposició, gosa afegir: Mare, Vida, Esperança meva, condueix-me amb la teva mà..., i si ara hi ha res en mi que desagrada el meu Pare-Déu, concedeix-me que ho vegi i que, entre tots dos, ho arrenquem.

Continua sense por: ¡Oh clementíssima, oh piadosa, oh dolça Verge santa Maria!, prega per mi, perquè, complint l’amabilíssima Voluntat del teu Fill, sigui digne de gaudir de les promeses de nostre Senyor Jesús.

Omple’t de seguretat: nosaltres tenim per Mare la Mare de Déu, la santíssima Verge Maria, Reina del Cel i del Món.

Demano a la Mare de Déu que ens sàpiga somriure, que ens vulgui somriure..., i ens somriurà.

I, a més, a la terra premiarà la nostra generositat amb el mil per u: ¡el mil per u, li demano!

—Molt he demanat a la Senyora, m’asseguraves. I et corregies: ho dic malament, molt he exposat a la Senyora.

Mare nostra, ¡la nostra Esperança!, ¡que segurs que estem, aferradets a Tu, encara que tot trontolli!

Enceta la xerrada amb santa Maria, i confia-li: ¡oh, Senyora!, per viure l’ideal que Déu m’ha ficat dins el cor, he de volar... molt amunt, ¡molt amunt!

No n’hi ha prou que et desprenguis, amb l’ajuda divina, de les coses d’aquest món, sabent que són terra. Més encara: encara que tot l’univers te’l posis en un munt sota els peus, per estar més a prop del Cel..., ¡no n’hi ha prou!

Has de volar, sense suports en res d’aquí, pendent de la veu i del buf de l’Esperit. —Però, em dius, ¡tinc les ales tacades!: fang que ve d’anys, brut, enganxós...

I t’he insistit: recorre a la Verge Maria. Senyora —torna-hi—: ¡que amb prou feines aconsegueixo remuntar el vol!, ¡que la terra m’atrau com un imant maleït! —Senyora, Tu pots fer que la meva ànima es llanci al vol definitiu i gloriós, que té el seu fi en el Cor de Déu.

—Confia, que Ella t’escolta.