Llistat de punts

A tu, que et veus tan mancat de virtuts, de talent, de condicions..., ¿no et venen ganes de clamar com Bartimeu, el cec: ¡Jesús, fill de David, tingues compassió de mi!?

—Quina bonica jaculatòria, perquè la repeteixis moltes vegades: ¡Senyor, tingues compassió de mi!

—T’escoltarà i t’atendrà.

Acte de fe: ¡contra Ell no es pot! ¡Ni contra els seus!

—No ho oblidis.

¡Omple’t de fe, de seguretat! —Ens ho diu el Senyor per boca de Jeremies: «Orabitis me, et ego exaudiam vos» —sempre que recorreu a mi, ¡sempre que feu oració!, Jo us escoltaré.

Presenten a Jesús un malalt, i Ell se’l mira. —Contempla bé l’escena i medita les seves paraules: «Confide, fili» —tingues confiança, fill.

Això et diu el Senyor, quan sents el pes dels errors: ¡fe! La fe va primer; després, deixar-se portar com el paralític: ¡obediència interior i submisa!

Ens falta fe. El dia que visquem aquesta virtut —tot confiant en Déu i en la seva Mare—, serem valents i lleials. Déu, que és el Déu de sempre, farà miracles per les nostres mans.

—¡Dona’m, oh Jesús, aquesta fe, que de debò desitjo! Mare meva i Senyora meva, Maria santíssima, ¡fes que jo cregui!

Si hi ha muntanyes, obstacles, incomprensions, tripijocs, que satanàs vol i el Senyor permet, has de tenir fe, fe amb obres, fe amb sacrifici, fe amb humilitat.

Davant l’aparent esterilitat de l’apostolat, t’assalten les avantguardes d’una onada de descoratjament, que la teva fe refusa amb fermesa... —Però t’adones que necessites més fe, humil, viva i operativa.

Tu, que desitges la salut de les ànimes, crida com el pare d’aquell noi malalt, posseït pel diable: «Domine, adiuva incredulitatem meam!» —¡Senyor, ajuda la meva incredulitat!

No ho dubtis: es repetirà el miracle.

Aquestes mesures, que prenen alguns governs per assegurar-se de la mort de la fe als seus països, em recorden els segells del Sanedrí al sepulcre de Jesús.

Ell, que no estava subjecte a res ni a ningú, malgrat aquells entrebancs, ¡va ressuscitar!

La fe vertadera es descobreix per la humilitat.

«Dicebat enim intra se» —deia aquella pobrissona dona dintre seu: «si tetigero tantum vestimentum eius, salva ero» —només tocant la vora de la seva vestidura, em guariré.

¡Quina humilitat la seva, fruit i senyal de la seva fe!

Et falta fe..., i et falta amor. Si no, aniries de seguida i més sovint a Jesús, demanant-li per això i per allò altre.

—No t’esperis més, invoca’l, i sentiràs que Crist et parla: «¿Què vols que et faci?», com va atendre aquell pobret cec que, des del marge del camí, no es va cansar d’insistir.

La malícia d’alguns i la ignorància de molts: vet aquí l’enemic de Déu, de l’Església.

—Confonguem el malvat, iŀluminem la inteŀligència de l’ignorant... Amb l’ajut de Déu, i amb el nostre esforç, salvarem el món.