Llistat de punts

En la vida del cristià, «tot» ha de ser per a Déu: també les febleses personals, ¡rectificades!, que el Senyor comprèn i perdona.

Avui he tornat a pregar ple de confiança, amb aquesta petició: Senyor, que no ens inquietin les passades misèries nostres ja perdonades, ni tampoc la possibilitat de misèries futures; que ens abandonem en les teves mans misericordioses; que et fem presents els nostres desigs de santedat i apostolat, que estan latents com el caliu sota les cendres d’una fredor aparent...

—Senyor, sé que ens escoltes. Digues-li-ho tu també.

Hi ha moments en què —privat d’aquella unió amb el Senyor, que et donava contínua oració, fins i tot dormint— sembla que disputes amb la Voluntat de Déu.

—És feblesa, prou que ho saps: estima la Creu; la falta de tantes coses que tothom considera necessàries; els obstacles per emprendre o... seguir el camí; la teva pròpia petitesa i misèria espiritual.

—Ofereix —amb un voler eficaç— les teves coses i les dels teus: humanament vistes, no són pas escasses; amb llum sobrenatural, són no res.

Sí, tens raó: ¡que profunda, la teva misèria! Si fos per tu, ¿on series ara, fins on hauries arribat?...

«Només un Amor ple de misericòrdia pot continuar estimant-me», reconeixies.

—Consola’t: Ell no et negarà ni el seu Amor ni la seva Misericòrdia, si el busques.