Llistat de punts

Quan tenim tèrbola la vista, quan els ulls perden claredat, ens cal anar a la llum. I Jesucrist ens ha dit que Ell és la Llum del món i que ha vingut a guarir els malalts.

—Per això, que les teves malalties, les teves caigudes —si el Senyor les permet—, no t’apartin de Crist: ¡que t’hi acostin!

No t’espantis, ni et desanimis, en descobrir que tens errors..., ¡i quins errors!

—Lluita per arrencar-los. I, mentre lluites, convenç-te que és bo que sentis totes aquestes febleses, perquè, si no, series un superb: i la supèrbia aparta de Déu.

Si els errors teus et fan més humil, si et porten a buscar amb més força l’agafador de la mà divina, són camí de santedat: «Felix culpa!» —¡beneïda culpa!, canta l’Església.

Admira aquesta paradoxa amable de la condició de cristià: la nostra pròpia misèria és la que fa que ens refugiem en Déu, que ens «deïfiquem», i amb Ell ho podem tot.

Digues-li: no veig, Jesús, ni una flor ufanosa al meu jardí: totes tenen taques..., sembla que totes han perdut el color i l’aroma. ¡Pobre de mi! La boca als fems, a terra: així. És aquest el meu lloc.

—D’aquesta manera —humiliant-te—, Ell vencerà en tu, i aconseguiràs la victòria.