Llistat de punts

¡Quin deute que tens amb el teu Pare-Déu! —T’ha donat l’ésser, la inteŀligència, la voluntat...; t’ha donat la gràcia: l’Esperit Sant; Jesús, a l’Hòstia; la filiació divina; la Verge santíssima, Mare de Déu i Mare nostra; t’ha donat la possibilitat de participar en la santa Missa i et concedeix el perdó dels teus pecats, ¡tantes vegades que et perdona!; t’ha atorgat dons incomptables, alguns d’extraordinaris...

—Digues, fill: ¿com hi has correspost?, ¿com hi correspons?

Atansar-se una mica més a Déu vol dir estar disposat a una nova conversió, a una nova rectificació, a escoltar atentament les seves inspiracions —els desigs sants que fa brollar en les nostres ànimes—, i a posar-los en pràctica.

¡Quanta vilesa en la meva conducta, i quanta infidelitat a la gràcia!

—Mare meva, Refugi de pecadors, prega per mi; que no destorbi mai més l’obra de Déu en la meva ànima.

¡Tan a prop de Crist, tants anys, i... tan pecador!

—La intimitat de Jesús amb tu, ¿no t’arrenca sanglots?

Llàtzer ressuscità perquè va sentir la veu de Déu: i de seguida va voler sortir d’aquell estat. Si no s’hagués «volgut» moure, s’hauria mort de nou.

Propòsit sincer: tenir sempre fe en Déu; tenir sempre esperança en Déu; estimar sempre Déu..., que no ens abandona mai, ni que estiguem podrits com Llàtzer.

¡Que Déu sigui beneït!, et deies un cop acabada la teva Confessió sacramental. I pensaves: és com si tornés a néixer.

Després, continuaves amb serenitat: «Domine, quid me vis facere?» —Senyor, ¿què vols que faci?

—I tu mateix et vas donar la resposta: amb la teva gràcia, per damunt de tot i de tothom, compliré la teva santíssima Voluntat: «serviam!» —¡et serviré sense condicions!

Jesús va néixer en una gruta de Betlem, diu l’Escriptura, «perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal».

—No m’aparto de la veritat teològica, si et dic que Jesús busca encara alberg dins el teu cor.

És veritat que tu no hi poses res de part teva, que en la teva ànima tot ho fa Déu.

Però que, des del punt de vista de la teva correspondència, no sigui així.

Saps que no et mancarà la gràcia de Déu, perquè t’ha escollit des de l’eternitat. I, si t’ha tractat així, et concedirà tots els auxilis, perquè li siguis fidel, com a fill seu.

—Camina, doncs, amb seguretat i amb correspondència actual.

Em comentaves, encara indecís: ¡com es coneixen aquests temps en què el Senyor em demana més!

—Només se’m va acudir recordar-te: m’asseguraves que únicament volies identificar-te amb Ell, ¿per què t’hi resisteixes?

Et demana Jesús oració... Ho veus clar.

—Tanmateix, ¡quina falta de correspondència! Et costa molt tot: ets com el nen que té mandra d’aprendre a caminar. Però en el teu cas, no és només mandra. És també por, falta de generositat.

Davant l’immens panorama d’ànimes que ens espera, davant d’aquesta preciosa i tremenda responsabilitat, potser se t’acut pensar el mateix que de vegades penso jo: ¿amb mi, tota aquesta labor?, ¿amb mi, que soc tan poca cosa?

—Hem d’obrir llavors l’Evangeli, i contemplar com Jesús guareix el cec de naixement: amb fang fet de pols de la terra i de saliva. ¡I aquest és el coŀliri que dona la llum a uns ulls cecs!

Això som tu i jo. Amb el coneixement de la nostra feblesa, del nostre nul valor, però —amb la gràcia de Déu i la nostra bona voluntat— ¡som coŀliri!, per iŀluminar, per prestar la nostra fortalesa als altres i a nosaltres mateixos.