Llistat de punts

Una bona manera de fer examen de consciència:

—¿He rebut en aquest dia, com a expiació, les contradiccions vingudes de la mà de Déu?; ¿les que m’han proporcionat, amb el seu caràcter, els meus companys?; ¿les de la meva pròpia misèria?

—¿He sabut oferir al Senyor, com a expiació, el mateix dolor, que sento, d’haver-lo ofès ¡tantes vegades!?; ¿li he ofert la vergonya dels meus rubors interiors i de les meves humiliacions, en considerar el poc avenç meu en el camí de les virtuts?

Quan tenim tèrbola la vista, quan els ulls perden claredat, ens cal anar a la llum. I Jesucrist ens ha dit que Ell és la Llum del món i que ha vingut a guarir els malalts.

—Per això, que les teves malalties, les teves caigudes —si el Senyor les permet—, no t’apartin de Crist: ¡que t’hi acostin!

Si has comès un error, gran o petit, ¡torna corrents a Déu!

—Assaboreix les paraules del salm: «Cor contritum et humiliatum, Deus, non despicies» —el Senyor no menysprearà ni es desentendrà mai d’un cor contrit i humiliat.

No em falta la veritable alegria, al contrari... I, tanmateix, amb el coneixement de la pròpia baixesa, és lògic clamar amb sant Pau: «¡Quin home tan infeliç que soc!».

—És així que creixen les ànsies d’arrencar de soca-rel la barrera que aixeca el propi jo.

No t’espantis, ni et desanimis, en descobrir que tens errors..., ¡i quins errors!

—Lluita per arrencar-los. I, mentre lluites, convenç-te que és bo que sentis totes aquestes febleses, perquè, si no, series un superb: i la supèrbia aparta de Déu.

Sorprèn-te davant la bondat de Déu, perquè Crist vol viure en tu..., també quan perceps tot el pes de la pobra misèria, d’aquesta pobra carn, d’aquesta vilesa, d’aquest pobre fang.

—Sí, també llavors, tingues present aquesta crida de Déu: Jesucrist, que és Déu, que és Home, m’entén i m’atén perquè és el meu Germà i el meu Amic.

Si els errors teus et fan més humil, si et porten a buscar amb més força l’agafador de la mà divina, són camí de santedat: «Felix culpa!» —¡beneïda culpa!, canta l’Església.

La humilitat porta, cada ànima, a no desanimar-se amb les pròpies errades.

—La vertadera humilitat porta... ¡a demanar perdó!

Jesús, Amor, ¡pensar que et puc tornar a ofendre!... «Tuus sum ego..., salvum me fac!» —soc teu: ¡salva’m!

Verge Immaculada, ¡Mare!, no m’abandonis: mira com se m’omple de llàgrimes el pobre cor. —¡No vull ofendre el meu Déu!

—Ja ho sé, i penso que no me n’oblidaré mai, que no valc res: ¡com em pesa la meva poquesa, la meva soledat! Però... no estic sol: tu, dolça Senyora, i el meu Pare Déu no em deixeu.

Davant la rebeŀlió de la meva carn i davant les raons diabòliques contra la meva Fe, estimo Jesús i crec: Estimo i Crec.

Si notes que no pots, pel motiu que sigui, digues-li, abandonant-te en Ell: ¡Senyor, confio en Tu, m’abandono en Tu, però ajuda la meva feblesa!

I ple de confiança, repeteix-li: mira’m, Jesús, soc un drap brut; l’experiència de la vida meva és tan trista, no mereixo ser fill teu. Digues-li això...; i digues-li això moltes vegades.

—No trigaràs a sentir la seva veu: «Ne timeas!» —¡no tinguis por!; o també: «Surge et ambula!» —¡aixeca’t i camina!

La santedat consisteix en la lluita, saps que tens defectes i mires heroicament d’evitar-los.

La santedat —insisteixo— consisteix a superar aquests defectes... però ens morirem amb defectes: si no, ja t’ho he dit, seríem uns superbs.