Llistat de punts

N’hi ha que només fan allò que està a l’abast d’unes pobres criatures, i perden el temps. Es repeteix a la lletra l’experiència de Pere: «Praeceptor, per totam noctem laborantes nihil cepimus!» —Mestre, hem treballat tota la nit, i no hem pescat res.

Si treballen pel seu compte, sense unitat amb l’Església, sense l’Església, ¿quina eficàcia tindrà aquell apostolat?: ¡cap!

—S’han de persuadir que, ¡pel seu compte!, no podran res. Tu has d’ajudar-los a continuar escoltant el relat evangèlic: «In verbo autem tuo laxabo rete» —refiat de la teva paraula, llançaré la xarxa. Llavors la pesca serà abundant i eficaç.

—¡Que n’és de bonic rectificar, quan s’ha fet, pel motiu que sigui, un apostolat per compte propi!

Persuadeix-te, fill, que desunir-se, dins l’Església, és morir.

Demana a Déu que a l’Església santa, la nostra Mare, els cors de tots, com en la primitiva cristiandat, siguin un mateix cor, perquè fins a la fi dels segles es compleixin de veritat les paraules de l’Escriptura: «Multitudinis autem credentium erat cor unum et anima una» —la multitud dels fidels tenia un sol cor i una sola ànima.

—Et parlo molt seriosament: que per tu no es lesioni aquesta unitat santa. ¡Porta-ho a la teva oració!

Ofereix l’oració, l’expiació i l’acció per aquesta finalitat: «Ut sint unum!» —perquè tots els cristians tinguem una mateixa voluntat, un mateix cor, un mateix esperit: perquè «omnes cum Petro ad Iesum per Mariam!» —que tots, ben units al Papa, anem a Jesús, per Maria.

Rebutja el nacionalisme que dificulta la comprensió i la convivència: és una de les barreres més pernicioses de molts moments històrics.

I rebutja’l amb més força —perquè seria més nociu—, si algú pretén portar-lo al Cos de l’Església, que és on més ha de resplendir la unió de tot i de tothom en l’amor a Jesucrist.

Déu està ficat al centre de la teva ànima, de la meva, i en la de tots els homes en estat de gràcia. I hi és per a alguna cosa: perquè tinguem més sal, i perquè obtinguem molta llum, i perquè sapiguem repartir aquests dons de Déu, cadascú des del seu lloc.

¿I com podrem repartir aquests dons de Déu? Amb humilitat, amb pietat, ben units a la nostra Mare l’Església.

—¿Et recordes de la vinya i de les sarments? ¡Quina fecunditat la de la sarment unida a la vinya! ¡Quin raïm ufanós! ¡I quina esterilitat la de la sarment separada, que s’asseca i perd la vida!