Llistat de punts

«Nam, et si ambulavero in medio umbrae mortis, non timebo mala» —ni que caminés enmig de les ombres de la mort, no tindré cap temor. Ni les misèries meves, ni les temptacions de l’enemic no han de preocupar-me, «quoniam tu mecum es» —perquè el Senyor és amb mi.

Si ets fidel, podràs dir-te vencedor.

—En la teva vida, encara que perdis alguns combats, no coneixeràs derrotes. No hi ha fracassos —convenç-te’n—, si actues amb rectitud d’intenció i amb afany de complir la Voluntat de Déu.

—Llavors, amb èxit o sense èxit, triomfaràs sempre, perquè hauràs fet la feina amb Amor.

Quan en la teva lluita diària, feta ordinàriament de moltes miques, hi ha desigs i realitats d’agradar Déu contínuament, t’ho asseguro: ¡no es perd res!

¿Esperes la victòria, el final de la batalla..., i no arriba?

—Dona gràcies al Senyor, com si ja haguessis aconseguit aquesta meta, i ofereix-li les teves impaciències: «Vir fidelis loquetur victoriam» —la persona fidel cantarà el goig de la victòria.

Imita la Verge santa: només el reconeixement cabal del nostre no res pot fer-nos preciosos als ulls del Creador.

Treballa amb humilitat, és a dir, compta primer amb les benediccions de Déu, que no et faltaran; després, amb els teus bons desigs; amb els teus plans de treball; ¡i amb les teves dificultats!, sense oblidar que, entre aquestes dificultats, hi has de posar sempre la teva falta de santedat.

—Seràs bon instrument, si cada dia lluites per ser millor.

Vigila amb amor per viure la santa puresa..., perquè abans s’apaga una espurna que un incendi.

Però tota la diligència humana, amb la mortificació i el cilici i el dejuni —¡armes necessàries!—, ¡que poc que valen sense Tu, Déu meu!

Recorre a la dolça Senyora Maria, Mare de Déu i Mare Nostra, encomanant-li la netedat d’ànima i de cos de totes les persones.

Digues-li que vols invocar-la —i que la invoquin sempre—, i sempre vèncer, en les hores dolentes —o bones, i molt bones— de la lluita contra els enemics de la nostra condició de fills de Déu.

Enceta la xerrada amb santa Maria, i confia-li: ¡oh, Senyora!, per viure l’ideal que Déu m’ha ficat dins el cor, he de volar... molt amunt, ¡molt amunt!

No n’hi ha prou que et desprenguis, amb l’ajuda divina, de les coses d’aquest món, sabent que són terra. Més encara: encara que tot l’univers te’l posis en un munt sota els peus, per estar més a prop del Cel..., ¡no n’hi ha prou!

Has de volar, sense suports en res d’aquí, pendent de la veu i del buf de l’Esperit. —Però, em dius, ¡tinc les ales tacades!: fang que ve d’anys, brut, enganxós...

I t’he insistit: recorre a la Verge Maria. Senyora —torna-hi—: ¡que amb prou feines aconsegueixo remuntar el vol!, ¡que la terra m’atrau com un imant maleït! —Senyora, Tu pots fer que la meva ànima es llanci al vol definitiu i gloriós, que té el seu fi en el Cor de Déu.

—Confia, que Ella t’escolta.