Llistat de punts

Aparta de tu aquesta prudència humana que et fa tan previsor, ¡perdona’m!, tan covard.

—¡No siguem persones de via estreta, homes o dones menors d’edat, curts de vista, sense horitzó sobrenatural...! ¿Que treballem per nosaltres? ¡No!

Doncs, aleshores, diguem sense por: Jesús de la meva ànima, treballem per Tu, i... ¿ens negaràs els mitjans materials? Bé saps com en som, de mesquins; tanmateix, jo no em comportaria així amb un criat que em servís...

Per això, esperem, estem segurs que ens donaràs el que ens cal per servir-te.

«¡Déu meu, Déu meu! Tots igualment estimats, per Tu, en Tu i amb Tu: i, ara, tots escampats», et queixaves, en veure’t novament sol i sense mitjans humans.

—Però immediatament el Senyor va ficar-te dins l’ànima la seguretat que Ell ho resoldria. I li vas dir: ¡Tu ho arreglaràs!

—Efectivament, el Senyor ho va disposar tot abans, més i millor del que tu esperaves.

El qui viu sincerament la fe, sap que els béns temporals són mitjans, i els fa servir amb generositat, de manera heroica.

Les obres en servei de Déu no es perden mai per falta de diners: es perden per falta d’esperit.

Copio aquest text, perquè pot donar-te pau a l’ànima: «Em trobo en una situació econòmica tan angoixant com mai. No perdo la pau. Tinc absoluta seguretat que Déu, el meu Pare, resoldrà tot aquest assumpte d’una vegada.

Vull, Senyor, abandonar la cura de tot el que és meu en les teves mans generoses. La nostra Mare —¡la teva Mare!— a hores d’ara, com a Canà, t’ha fet a cau d’orella: ¡No en tenen!... Jo crec en Tu, espero en Tu, t’estimo, Jesús: per a mi, no res; per a ells».

L’esperit de pobresa, de despreniment dels béns terrenals, redunda en l’eficàcia de l’apostolat.