Llistat de punts

Que sàpigues, cada dia i amb generositat, mortificar-te alegrement i discretament per servir i per fer agradable la vida als altres.

—Aquesta manera d’actuar és veritable caritat de Jesucrist.

Mortificacions habituals, acostumades: ¡sí!, però no siguis monomaníac.

—No s’han de limitar per força a les de sempre: el que ha de ser constant, habitual, acostumat —sense acostumament— és l’esperit de mortificació.

La santedat té la flexibilitat dels músculs solts. El qui vol ser sant sap combinar-s’ho de tal manera que, mentre fa una cosa que el mortifica, n’omet una altra —si no és ofensa a Déu— que també li costa i agraeix al Senyor aquesta comoditat. Si els cristians actuéssim d’una altra manera, correríem el risc de tornar-nos tibats, sense vida, com una nina de roba.

La santedat no té la rigidesa del cartó: sap somriure, cedir, esperar. És vida: vida sobrenatural.

Tant de bo sàpigues complir aquest propòsit que t’has fixat: «morir una mica a mi mateix, cada dia».

Fins la mortificació més insignificant et sembla una epopeia. De vegades, Jesús se serveix de les teves «rareses», de les teves petiteses, perquè et mortifiquis, fent de la necessitat virtut.

Cada dia una mica més —igual que quan es treballa una pedra o una fusta—, cal anar llimant asprors, traient defectes de la nostra vida personal, amb esperit de penitència, amb petites mortificacions, que són de dues menes: les actives —aquelles que cerquem, com floretes que recollim al llarg del dia—, i les passives, que venen de fora i ens costa d’acceptar-les. Després, Jesucrist hi va posant allò que hi falta.

—¡Quin Crucifix tan magnífic que seràs, si respons amb generositat, amb alegria, del tot!

L’esperit de penitència consisteix sobretot en l’aprofitament de les abundants petiteses —accions, renúncies, sacrificis, serveis...— que trobem cada dia pel camí; hem de convertir-les en actes d’amor, de contrició, en mortificacions, i fer-ne així un pomell al final del dia: ¡un bonic pom, que oferim a Déu!

El millor esperit de sacrifici és la perseverança en la feina començada: quan la fas amb iŀlusió, i quan se’t fa costa amunt.

Sotmet a la consideració del teu Director espiritual el pla de mortificacions, perquè ell te les moderi.

—Però moderar-les no vol pas dir sempre disminuir-les, sinó també augmentar-les, si ho troba convenient. —I, sigui el que sigui, ¡accepta-ho!

La mortificació ha de ser contínua, com el batec del cor: així tindrem senyoria sobre nosaltres mateixos, i viurem amb els altres la caritat de Jesucrist.

Si unim les nostres petiteses —les insignificants i les grans contradiccions— als grans patiments del Senyor, Víctima —¡l’única Víctima és Ell!—, augmentarà el seu valor, es faran un tresor i, llavors, agafarem de gust, airosament, la Creu de Crist.

—I no hi haurà així cap pena que no es venci amb rapidesa; i no hi haurà res ni ningú que ens prengui la pau i l’alegria.