Llistat de punts

No deixaré d’insistir-te, perquè se’t gravi bé a l’ànima: ¡pietat!, ¡pietat!, ¡pietat!, ja que, si faltes a la caritat, serà per una escarransida vida interior: no per tenir mal caràcter.

Amb la teva vida de pietat, aprendràs a practicar les virtuts pròpies de la teva condició de fill de Déu, de cristià.

—I juntament amb aquestes virtuts, adquiriràs tota aquella gamma de valors espirituals, que semblen petits i són grans; pedres precioses que brillen, que hem de recollir pel camí, per portar-les als peus del Tron de Déu, en servei dels homes: la senzillesa, l’alegria, la lleialtat, la pau, les renúncies menudes, els serveis que passen desapercebuts, el fidel compliment del deure, l’amabilitat...

Sempre que entro a l’oratori, li dic al Senyor —he tornat a ser nen— que l’estimo més que ningú.

Quan enraonis amb el Senyor, també si penses que no fas sinó xerramenta, demana-li una entrega més gran, un avenç més decidit en la perfecció cristiana: ¡que t’encengui més!

No et limitis a parlar al Paràclit, ¡escolta’l!

En la teva oració, considera que la vida d’infància, en fer-te descobrir amb fondària que ets fill de Déu, et va omplir d’amor filial al Pare; pensa que, abans, has anat per Maria a Jesús, a qui adores com a amic, com a germà, com a amant seu que ets...

Després, en rebre aquest consell, has entès que, fins ara, sabies que l’Esperit Sant habitava dins la teva ànima, per santificar-la..., però no havies «entès» aquesta veritat de la seva presència. Ha calgut aquest suggeriment: ara sents l’Amor dintre teu; i vols tractar-lo, ser el seu amic, el seu confident..., facilitar-li la feina de polir, d’arrencar, d’encendre...

¡No ho sabré fer!, pensaves. —Escolta’l, t’insisteixo. Ell et donarà forces, Ell ho farà tot, si tu vols..., ¡que sí que vols!

—Resa-li: Diví Hoste, Mestre, Llum, Guia, Amor: que sàpiga festejar-te, i escoltar les teves lliçons, i encendre’m, i seguir-te i estimar-te.

Persevera, voluntàriament i amb amor —encara que estiguis sec—, en la vida de pietat. I que no et faci res si et sorprens comptant els minuts o els dies que falten per acabar aquella norma de pietat o aquella feina, amb la tèrbola complaença que posa, en una operació semblant, el xicot mal estudiant, que somia que s’acabi el curs; o el quinzenari, que espera tornar a fer-ne de les seves, quan li obrin les portes de la presó.

Persevera —hi insisteixo— amb eficaç i actual voluntat, sense deixar ni un instant de voler fer i aprofitar aquests mitjans de pietat.

No sabem els homes tenir amb Jesús ni les suaus delicadeses que uns pobres rudimentaris, però cristians, tenen cada dia amb una infeliç criatureta —la dona, el fill, l’amic—, pobra també com ells.

—Aquesta realitat ens hauria de servir de revulsiu.

Tot cristià ha de buscar i tractar Crist, per poder estimar-lo cada vegada més. —És com quan es festeja: el tracte és necessari, perquè, si dues persones no es tracten, no poden arribar a estimar-se. I la nostra vida és d’Amor.

Fes-te cada dia més «romà», estima aquesta condició beneïda, que adorna els fills de l’única i veritable Església, atès que així ho ha volgut Jesucrist.

Encara que aconsegueixis poques llums a l’oració, encara que et sembli feixuga, seca..., has de considerar, sempre amb visió nova i segura, la necessitat de la perseverança en tots els detalls de la teva vida de pietat.

Si falta la pietat —aquell llaç que ens lliga a Déu amb força i, per Ell, als altres, perquè en els altres hi veiem Crist—, és inevitable la desunió, amb la pèrdua de tot esperit cristià.