Llistat de punts

Repeteix en la pregària personal, quan sentis la flaquesa de la carn: ¡Senyor, Creu per a aquest pobre cos meu, que es cansa i que es revolta!

Si el panorama de la teva vida interior, de la teva ànima, és fosc, deixa’t conduir per la mà, com fa el cec.

—El Senyor, amb el temps, premia aquesta humiliació de rendir el cap, donant claror.

Resa segur amb el Salmista: «¡Senyor, Tu ets el meu refugi i la meva fortalesa, confio en Tu!».

Et garanteixo que Ell et preservarà de les insídies del «dimoni meridià» —en les temptacions i... ¡en les caigudes!—, quan l’edat i les virtuts se suposa que són madures, quan hauries de saber de memòria que només Ell és la Fortalesa.

Quan sentis el fibló de la pobra carn, que de vegades ataca amb violència, besa el Santcrist, ¡besa’l moltes vegades!, amb eficàcia de voluntat, encara que et sembli que ho fas sense amor.

Podem dir, com sant Agustí, que les passions dolentes ens tiben el vestit, cap avall. Al mateix temps, notem dins del cor desigs grans, nobles, nets, i hi ha una lluita.

—Si tu, amb la gràcia del Senyor, poses els mitjans ascètics: la recerca de la presència de Déu, la mortificació —no t’espantis: la penitència—, tiraràs endavant, tindràs pau, i aconseguiràs la victòria.

Recorre a la dolça Senyora Maria, Mare de Déu i Mare Nostra, encomanant-li la netedat d’ànima i de cos de totes les persones.

Digues-li que vols invocar-la —i que la invoquin sempre—, i sempre vèncer, en les hores dolentes —o bones, i molt bones— de la lluita contra els enemics de la nostra condició de fills de Déu.