Llistat de punts

D’acord: la teva preocupació han de ser «ells». Però la teva primera preocupació has de ser tu mateix, la teva vida interior; perquè, si no, no podràs servir-los.

El fonament de tota la nostra activitat com a ciutadans —com a ciutadans catòlics— rau en una intensa vida interior: a ser, eficaçment i realment, homes i dones que fan de la seva jornada un diàleg ininterromput amb Déu.

De la vida oculta de Jesucrist has de treure aquesta altra conseqüència: no tenir pressa..., ¡tenint-ne!

És a dir, abans que res hi ha la vida interior; la resta, l’apostolat, tot apostolat, és un coroŀlari.

Si falta la pietat —aquell llaç que ens lliga a Déu amb força i, per Ell, als altres, perquè en els altres hi veiem Crist—, és inevitable la desunió, amb la pèrdua de tot esperit cristià.

Sense vida interior, sense formació, no hi ha veritable apostolat ni obres fecundes: la labor és precària i fins i tot fictícia.

—¡Quina responsabilitat, per tant, la dels fills de Déu!: hem de tenir fam i set d’Ell i de la seva doctrina.

¡No te m’aburgesis, perquè —si estàs aburgesat— fas nosa, et converteixes en un pes mort per a l’apostolat, i sobretot en un motiu de dolor per al Cor de Crist!

No deixis de fer apostolat, no abandonis l’esforç per treballar de la millor manera possible, no descuidis la vida de pietat.

—La resta, la farà Déu.

Els catòlics hem d’anar per la vida com a apòstols: amb llum de Déu, amb sal de Déu. Sense por, amb naturalitat, però amb tal vida interior, amb tal unió amb el Senyor, que iŀluminem, que evitem la corrupció i les ombres, que repartim el fruit de la serenitat i l’eficàcia de la doctrina cristiana.