Llistat de punts

Has de tenir la mesura, la fortalesa, el sentit de responsabilitat que adquireix molta gent al cap dels anys, amb la vellesa. Aconseguiràs tot això, sent jove, si no em perds el sentit sobrenatural de fill de Déu: perquè Ell et donarà, més que als ancians, aquelles condicions, convenients per fer la teva tasca d’apòstol.

Amb la teva vida de pietat, aprendràs a practicar les virtuts pròpies de la teva condició de fill de Déu, de cristià.

—I juntament amb aquestes virtuts, adquiriràs tota aquella gamma de valors espirituals, que semblen petits i són grans; pedres precioses que brillen, que hem de recollir pel camí, per portar-les als peus del Tron de Déu, en servei dels homes: la senzillesa, l’alegria, la lleialtat, la pau, les renúncies menudes, els serveis que passen desapercebuts, el fidel compliment del deure, l’amabilitat...

¡No em siguis dropo! No t’esperis a l’any nou per prendre resolucions: tots els dies són bons per a les decisions bones. «Hodie, nunc!» —¡avui, ara!

Solen ser uns pobres derrotistes els qui s’esperen a l’any nou per començar..., perquè, a més a més, després... ¡no comencen!

Fomenta les teves qualitats nobles, humanes. Poden ser el començament de l’edifici de la teva santificació. Alhora, recorda que —com ja t’he dit en una altra ocasió— en el servei de Déu cal cremar-ho tot, fins el «què diran», fins allò que en diuen reputació, si fa falta.

Treballa amb alegria, amb pau, amb presència de Déu.

—D’aquesta manera faràs la feina, a més a més, amb sentit comú: arribaràs fins al final, tot i rendit de cansament, l’acabaràs bé..., i les teves obres agradaran a Déu.

Em va ferir la condescendència —la transigència i la intransigència— d’aquell home doctíssim i sant, que deia: a tot m’avinc, excepte a ofendre Déu.

¡Senyor!, li asseguraves, m’agrada ser agraït; vull ser-ho sempre amb tothom.

—Doncs, mira: no ets un roc..., ni una alzina..., ni un mul. No pertanys a cap d’aquests éssers, que acompleixen el seu fi aquí baix. I això, perquè Déu volgué fer-te home o dona —fill seu—..., i t’estima «in caritate perpetua» —amb amor etern.

—¿T’agrada ser agraït?: ¿i faràs una excepció amb el Senyor? —Procura que la teva acció de gràcies, diària, et surti impetuosa del cor.

M’has sentit parlar moltes vegades de l’apostolat «ad fidem».

No he canviat d’opinió: ¡quin camp de treball tan meravellós que ens espera arreu del món, amb els qui no coneixen la vertadera fe i, tanmateix, són nobles, generosos i alegres!