Llistat de punts

Hi ha moltes persones al teu voltant, i no tens dret de ser obstacle per al seu bé espiritual, per a la seva felicitat eterna.

—Estàs obligat a ser sant: a no decebre Déu, per l’elecció de què t’ha fet objecte; ni tampoc aquelles criatures, que tant esperen de la teva vida de cristià.

Tal com vol el Mestre, tu has de ser —ben ficat en aquest món, on ens toca viure, i en totes les activitats dels homes— sal i llum. —Llum, que iŀlumina les inteŀligències i els cors; sal, que dona gust i preserva de la corrupció.

Per això, si et falta afany apostòlic, et faràs insípid i inútil, decebràs els altres i la teva vida serà un absurd.

Tu, que has vist clara la teva condició de fill de Déu, encara que ja no la tornessis a veure —¡no serà així!—, has de continuar endavant en el camí teu, per sempre, per sentit de fidelitat, sense girar la cara enrere.

Ho has vist clarament: mentre tanta gent no el coneix, Déu s’ha fixat en tu. Vol que siguis fonament, carreu, on tingui suport la vida de l’Església.

Medita aquesta realitat, i en trauràs moltes conseqüències pràctiques per a la teva conducta ordinària: el fonament, el carreu —potser sense lluir, ocult— ha de ser sòlid, sense fragilitats; ha de servir de base per al sosteniment de l’edifici...; si no, queda aïllat.