Llistat de punts

Fills de Déu. —Portadors de l’única flama capaç d’iŀluminar els camins terrenals de les ànimes, de l’únic fulgor, en el qual no hi podrà haver mai foscors, penombres ni ombres.

—El Senyor se serveix de nosaltres com de torxes, perquè aquella llum iŀlumini... De nosaltres depèn que molts no es mantinguin en tenebres, sinó que caminin per sendes que menen fins a la vida eterna.

Molts, amb aire d’autojustificació, es pregunten: jo, ¿per què m’haig de ficar en la vida dels altres?

—¡Perquè tens obligació, com a cristià, de ficar-te en la vida dels altres, per servir-los!

—¡Perquè Crist s’ha ficat en la teva vida i en la meva!

Renova cada jornada el desig eficaç de fer-te no res, de ser abnegat, d’oblidar-te de tu mateix, de caminar «in novitate sensus», amb una vida nova, canviant aquesta misèria nostra per tota la grandesa oculta i eterna de Déu.

Si has estat elegit, cridat per l’Amor de Déu, per seguir-lo, tens obligació de respondre-li..., i tens també el deure, no menys fort, de conduir, de contribuir a la santedat i al bon caminar dels teus germans els homes.

Ser cristià dins del món no vol dir aïllar-se, ¡al contrari! —Vol dir estimar tota la gent, i desitjar encendre-la amb el foc de l’amor a Déu.

Els cristians venim a recollir, amb esperit de joventut, el tresor de l’Evangeli —que sempre és nou—, per fer-lo arribar a tots els racons de la terra.

¡Com d’admirablement escauen als fills de Déu aquestes paraules de sant Ambròs! Parla del ruquet lligat amb la somera, que necessitava Jesús, per al seu triomf, i comenta: «Només una ordre del Senyor podia deslligar-lo. El van desenllaçar les mans dels Apòstols. Per a un fet similar, es requereixen una manera de viure i una gràcia especial. Sigues tu també apòstol, per poder alliberar els qui es troben captius».

—Deixa’m que et glossi novament aquest text: ¡quantes vegades, per mandat de Jesús, haurem de desfer els lligams de les ànimes, perquè Ell les necessitarà per al seu triomf! Que siguin d’apòstol les nostres mans, i les nostres accions, i la nostra vida... Aleshores Déu ens donarà també gràcia d’apòstol, per desballestar els ferros dels encadenats.

No ens podem atribuir mai el poder de Jesús, que passa entre nosaltres. El Senyor passa, i transforma les ànimes, quan ens posem tots a la vora d’Ell, amb un sol cor, amb un sol esperit, amb un sol desig de ser bons cristians; però és Ell, no tu, ni jo. ¡És Crist que passa!

—I a més, es queda dins dels nostres cors —¡dins del teu i del meu!—, i en els nostres sagraris.

—És Jesús que passa, i Jesús que es queda. Roman dins teu, dins cada un de vosaltres i dins meu.

Sempre portava, com a punt dels llibres que li servien de lectura, una tira de paper amb aquest lema, escrit amb caràcters amples i enèrgics: «Ure igne Sancti Spiritus!» —semblava com si, en comptes d’escriure-ho, ho gravés: ¡crema amb el foc de l’Esperit Sant!

Esculpit en la teva ànima i encès en la teva boca i retingut en les teves obres, cristià, voldria deixar jo aquest foc diví.

Els qui tenim la veritat de Crist dins el cor hem de ficar aquesta veritat al cor, al cap i a la vida dels altres. No fer-ho seria comoditat, tàctica falsa.

Pensa-hi de nou: a tu, ¿et va demanar permís Crist per ficar-se dins la teva ànima? —Et va deixar la llibertat de seguir-lo, però et va buscar Ell, perquè va voler.

¡No te m’espantis!: tu, per cristià, tens el dret i el deure de provocar, en les ànimes, la crisi saludable perquè visquin de cara a Déu.

Prega així, ànima d’apòstol: Senyor, fes que sàpiga «exigir» a la gent i encendre tothom en fogueres d’Amor, que siguin el motor únic de les nostres activitats.