Llistat de punts

El veritable cristià està sempre disposat a comparèixer davant Déu. Perquè, en cada instant ―si lluita per viure com a home de Crist―, es troba preparat per complir el seu deure.

Doctor en Dret i en Filosofia, preparava una oposició a càtedra, a la Universitat de Madrid. Dues carreres brillants, cursades amb lluïment.

Vaig rebre un avís seu: estava malalt, i volia que l’anés a veure. Vaig arribar a la pensió, on s’allotjava. ―«Pare, em moro», va ser la seva salutació. El vaig animar, amb afecte. Va voler fer confessió general. Aquella nit va traspassar.

Un arquitecte i un metge em van ajudar a amortallar-lo. ―I, a la vista d’aquell cos jove, que de seguida va començar a descompondre’s..., vam coincidir tots tres que les dues carreres universitàries no valien res, comparades amb la carrera definitiva que, bon cristià, acabava de coronar.

«Non habemus hic manentem civitatem» ―no és en aquesta terra el nostre estatge definitiu. ―I, perquè no ho oblidem, apareix cruament, de vegades, aquesta veritat a l’hora de la mort: incomprensió, persecució, menyspreu... ―I sempre la soledat, perquè ―encara que estiguem envoltats d’afecte― cadascú es mor tot sol.

―¡Deixem anar ja totes les amarres! Preparem-nos contínuament per a aquest pas, que ens portarà a la presència eterna de la Trinitat santíssima.