Llistat de punts

Fomenta, en la teva ànima i en el teu cor ―en la teva inteŀligència i en el teu voler―, l’esperit de confiança i d’abandó en l’amorosa Voluntat del Pare celestial... ―D’allí neix la pau interior que anheles.

Ets extraordinàriament feliç. A vegades, quan t’adones que un fill de Déu l’abandona, sents ―enmig de la teva pau i del teu goig íntims― un dolor d’afecte, una amargor, que ni torba ni inquieta.

―Bé, però... ¡posem-hi tots els mitjans humans i sobrenaturals perquè reaccioni..., i confiem amb certesa en Jesucrist! Així, les aigües tornen sempre a mare.

Quan t’abandonis de veritat en el Senyor, aprendràs a acontentar-te amb el que vingui, i a no perdre la serenitat, si les feines fetes ―malgrat haver-hi posat tot l’esforç i els mitjans oportuns― no surten del teu gust... Perquè hauran «sortit» com li convé a Déu que surtin.

Continues tenint distraccions i faltes, ¡i et dolen! Alhora, camines amb una alegria que sembla que t’ha de fer esclatar.

Per això, perquè et dolen ―dolor d’amor―, els teus fracassos ja no et prenen la pau.

Quan ens trobem a les fosques, encegada i inquieta l’ànima, hem de fer cap, com Bartimeu, a , crida, insisteix amb més força, «Domine, ut videam!» ―¡Senyor, que hi vegi!... I es farà el dia per als teus ulls, i podràs gaudir amb la lluminària que Ell et concedirà.

Paradoxa: des que em vaig decidir a seguir el consell del Salm: «Llença sobre el Senyor les teves preocupacions, i Ell et sostindrà», cada dia tinc menys preocupacions al cap... I al mateix temps, amb el treball adequat, es resol tot, ¡amb més claredat!