Llistat de punts

Doctor en Dret i en Filosofia, preparava una oposició a càtedra, a la Universitat de Madrid. Dues carreres brillants, cursades amb lluïment.

Vaig rebre un avís seu: estava malalt, i volia que l’anés a veure. Vaig arribar a la pensió, on s’allotjava. ―«Pare, em moro», va ser la seva salutació. El vaig animar, amb afecte. Va voler fer confessió general. Aquella nit va traspassar.

Un arquitecte i un metge em van ajudar a amortallar-lo. ―I, a la vista d’aquell cos jove, que de seguida va començar a descompondre’s..., vam coincidir tots tres que les dues carreres universitàries no valien res, comparades amb la carrera definitiva que, bon cristià, acabava de coronar.

La mort arribarà inexorable. Per tant, ¡quina buida vanitat centrar l’existència en aquesta vida! Mira com pateixen tantes i tants. A uns, perquè s’acaba, els dol deixar-la; a uns altres, perquè dura, els avorreix... No hi ha lloc, en cap cas, per a l’errat sentit de justificar el nostre pas per la terra com un fi.

S’ha de sortir d’aquesta lògica, i ancorar-se en l’altra: en l’eterna. Cal un canvi total: buidar-se d’un mateix, dels motius egocèntrics, que són caducs, per renéixer en Crist, que és etern.

«Non habemus hic manentem civitatem» ―no és en aquesta terra el nostre estatge definitiu. ―I, perquè no ho oblidem, apareix cruament, de vegades, aquesta veritat a l’hora de la mort: incomprensió, persecució, menyspreu... ―I sempre la soledat, perquè ―encara que estiguem envoltats d’afecte― cadascú es mor tot sol.

―¡Deixem anar ja totes les amarres! Preparem-nos contínuament per a aquest pas, que ens portarà a la presència eterna de la Trinitat santíssima.