Si mai t’intranquiŀlitza el pensament de la nostra germana la mort, perquè, ¡et trobes tan poca cosa!, anima’t i considera: ¿què serà aquell Cel que ens espera, quan tota la preciositat i la grandesa, tota la felicitat i l’Amor infinits de Déu s’aboquin en el pobre vas de terrissa que és la criatura humana, i la sadollin eternament, sempre amb la novetat d’un goig nou?