Llistat de punts

Conta l’Evangelista sant Lluc que Jesús pregava...: ¡com devia ser l’oració de Jesús!

Contempla detingudament aquesta realitat: els deixebles tracten Jesucrist i, en aquelles converses, el Senyor els ensenya —també amb les obres— com han de pregar, i el gran prodigi de la misericòrdia divina: que som fills de Déu, i que podem adreçar-nos-hi, com un fill enraona amb el seu Pare.

En emprendre cada jornada per treballar al costat de Crist, i atendre tantes ànimes que el busquen, t’has de convèncer que no hi ha més que un camí: recórrer al Senyor.

—¡Només en l’oració, i amb l’oració, aprenem a servir els altres!

L’oració —recorda-ho— no consisteix a fer discursos bonics, frases grandiloqüents o que consolin...

Oració és de vegades una mirada a una imatge del Senyor o de la seva Mare; d’altres vegades, una petició, amb paraules; unes altres, l’oferiment de les bones obres, dels resultats de la fidelitat...

Com el soldat que fa guàrdia, així hem d’estar nosaltres a la porta de Déu nostre Senyor: i això és oració. O com s’ajau el gosset, als peus del seu amo.

—Que no et faci res dir-li-ho: Senyor, aquí em tens com un gos fidel; o millor, com un ruc, que no donarà coces a qui l’estima.

Tots hem de ser «ipse Christus» —el mateix Crist. Així ens ho mana sant Pau en nom de Déu: «Induimini Dominum Iesum Christum» —revestiu-vos de Jesucrist.

Cadascun de nosaltres —¡tu!— ha de mirar com es posa aquest vestit de què ens parla l’Apòstol; cadascú, personalment, ha de dialogar sense interrupció amb el Senyor.

La teva oració no pot limitar-se a meres paraules: ha de tenir realitats i conseqüències pràctiques.

Pregar és el camí per abreujar tots els mals que patim.

Sempre he entès l’oració del cristià com una conversa amorosa amb Jesús, que no s’ha d’interrompre ni tan sols en els moments en què físicament som lluny del Sagrari, perquè tota la nostra vida està feta de versos d’amor humà a la manera divina..., i d’estimar podem sempre.

L’esperit d’oració que anima la vida íntegra de Jesucrist entre els homes, ens ensenya que totes les obres —grans i petites— han d’anar precedides, acompanyades i seguides d’oració.

M’he proposat sovintejar més el Paràclit, i demanar-li les seves llums, m’has dit.

—Bé: però recorda, fill, que l’Esperit Sant és fruit de la Creu.

Prega per tot el món, pels homes de totes les races i de totes les llengües, i de totes les creences; pels homes que tenen una idea vaga de la religió, i pels que no coneixen la fe.

—I aquest afany d’ànimes, que és prova fidel i clara que estimem Jesús, farà que Jesús vingui.