Llistat de punts

Déu meu: sempre hi ets en les necessitats que ho són de debò.

Jesús sap prou bé el que convé..., i jo estimo i estimaré sempre la seva Voluntat. Ell és qui mou «els titelles» i, si és un mitjà per al nostre fi, malgrat aquells homes sense Déu que s’entesten a posar-hi obstacles, em donarà el que demano.

Em deien —i ho copio, perquè és molt bonic— que parlava així una bona monja aragonesa, agraïda a la bondat paternal de Déu: «¡Que “agut” que és!: es fixa en tot».

És molt grat a Déu el reconeixement a la seva bondat que significa recitar un «Te Deum» d’acció de gràcies, sempre que es produeix un esdeveniment una mica extraordinari, sense fer cabal de si és —com l’anomena el món— favorable o advers: perquè venint de les seves mans de Pare, encara que el cop de cisell fereixi la carn, és també una prova d’Amor, que ens treu les arestes per acostar-nos a la perfecció.

¿No et fa content la certesa, segura, que Déu s’interessa fins de les més petites coses de les seves criatures?

La providència ordinària és un continu miracle, però... Ell posarà mitjans extraordinaris, quan calguin.

¿Penes?, ¿contradiccions per aquell fet o l’altre?... ¿Que no veus que ho vol el teu Pare-Déu..., i Ell és bo..., i Ell t’estima —¡a tu sol!— més que totes les mares juntes del món poden estimar els seus fills?