Llistat de punts

Dolgut de tanta caiguda, d’ara endavant —amb l’ajuda de Déu— m’estaré sempre a la Creu.

La guarda del cor. —Així pregava aquell capellà: «Jesús, que el pobre cor meu sigui hort segellat; que el pobre cor meu sigui un paradís, on visquis Tu; que l’Àngel de la meva Guarda el custodiï, amb espasa de foc, amb la qual purifiqui tots els afectes abans que entrin dins meu; Jesús, amb el diví segell de la teva Creu, segella el pobre cor meu».

Fins i tot en les jornades en què sembla que es perd el temps, a través de la prosa dels mil petits detalls, diaris, hi ha poesia de sobres per sentir-se en la Creu: en una Creu sense espectacle.