Llistat de punts

Tu, per la teva condició de cristià, no pots viure d’esquena a cap inquietud, a cap necessitat dels teus germans els homes.

Et farà pensar també a tu aquest comentari, que em va doldre molt: «Veig clarament la falta de resistència, o la ineficàcia d’aquesta resistència a les lleis infames, perquè n’hi ha a dalt, a baix, i al mig, molts, ¡però molts!, d’adotzenats».

Cristià: estàs obligat a ser exemplar en tots els terrenys, també com a ciutadà, en el compliment de les lleis encaminades al bé comú.

Ja que ets tan exigent perquè, fins en els serveis públics, els altres compleixin les seves obligacions —¡és un deure!, afirmes—, ¿has pensat si respectes el teu horari de treball, si el fas a consciència?

Observa tots els teus deures cívics, sense voler sostreure’t al compliment de cap obligació; i exerceix tots els teus drets, en bé de la coŀlectivitat, sense exceptuar-ne cap de manera imprudent.

—També has de donar aquí testimoni cristià.

Enfronta’t amb els problemes d’aquest món, amb sentit sobrenatural i d’acord amb les normes morals, que no amenacen ni destrueixen la personalitat, tot i que sí que la guien.

—Conferiràs així a la teva conducta una força vital, que arrossegui; i et confirmaràs en la marxa pel recte camí.

Déu nostre Senyor et vol sant, perquè santifiquis els altres. —I per a això, cal que tu —amb valentia i sinceritat— et miris a tu mateix, que miris el Senyor Déu Nostre..., i després, només després, que miris el món.

Fomenta les teves qualitats nobles, humanes. Poden ser el començament de l’edifici de la teva santificació. Alhora, recorda que —com ja t’he dit en una altra ocasió— en el servei de Déu cal cremar-ho tot, fins el «què diran», fins allò que en diuen reputació, si fa falta.

Necessites formació, perquè has de tenir un fort sentit de responsabilitat, que promogui i animi l’actuació dels catòlics en la vida pública, amb el respecte que cal a la llibertat de cadascú, i recordant a tothom que ha de ser coherent amb la seva fe.

Per mitjà del teu treball professional, acabat amb tota la perfecció sobrenatural i humana que és possible, pots donar —¡has de donar!— criteri cristià en els llocs on exerceixis la teva professió o ofici.

Com a cristià, tens el deure d’actuar, de no abstenir-te, de prestar la teva pròpia coŀlaboració per servir amb lleialtat, i amb llibertat personal, al bé comú.

Els fills de Déu, ciutadans de la mateixa categoria que els altres, hem de participar «sense por» en totes les activitats i organitzacions honestes dels homes, perquè Crist hi sigui present.

Nostre Senyor ens passarà comptes de manera estricta si, per deixadesa o comoditat, cadascú de nosaltres, lliurement, no procura intervenir en les obres i en les decisions humanes, de les quals depenen el present i el futur de la societat.