Llistat de punts

Que no et faci vergonya descobrir que dins el cor hi tens el «fomes peccati» —la inclinació al mal, que t’acompanyarà mentre visquis, perquè no hi ha ningú lliure d’aquesta càrrega.

No te n’avergonyeixis, perquè el Senyor, que és omnipotent i misericordiós, ens ha donat tots els mitjans idonis per superar aquesta inclinació: els Sagraments, la vida de pietat, el treball santificat.

—Empra’ls amb perseverança, disposat a començar i recomençar, sense desanimar-te.

¡Senyor, allibera’m de mi mateix!

El record, inesborrable, dels favors rebuts de Déu ha de ser sempre impuls vigorós; i més encara a l’hora de la tribulació.

Hi ha una sola malaltia mortal, un sol error funest: conformar-se amb la derrota, no saber lluitar amb esperit de fills de Déu. Si manca aquest esforç personal, l’ànima es paralitza i jau sola, incapaç de donar fruits...

—Amb aquesta covardia, la criatura obliga el Senyor a pronunciar les paraules que Ell va sentir del paralític, a la piscina probàtica: «Hominem non habeo!» —¡no tinc cap home!

—¡Quina vergonya si Jesús no trobés en tu l’home, la dona, que espera!

«Nam, et si ambulavero in medio umbrae mortis, non timebo mala» —ni que caminés enmig de les ombres de la mort, no tindré cap temor. Ni les misèries meves, ni les temptacions de l’enemic no han de preocupar-me, «quoniam tu mecum es» —perquè el Senyor és amb mi.

No et desanimis mai, perquè el Senyor està sempre disposat a donar-te la gràcia necessària per a aquesta nova conversió que necessites, per a aquesta ascensió en el terreny sobrenatural.

Exercita’t en la virtut de l’esperança, perseverant —per Déu, i encara que et costi— en la feina ben acabada, amb el convenciment que l’esforç teu no és inútil davant del Senyor.

¿Esperes la victòria, el final de la batalla..., i no arriba?

—Dona gràcies al Senyor, com si ja haguessis aconseguit aquesta meta, i ofereix-li les teves impaciències: «Vir fidelis loquetur victoriam» —la persona fidel cantarà el goig de la victòria.