Llistat de punts

La santedat no consisteix en grans ocupacions. —Consisteix a lluitar perquè la teva vida no s’apagui en el terreny sobrenatural; o a deixar-te cremar fins a l’últim bri, servint Déu en el darrer lloc..., o en el primer: on el Senyor et cridi.

Aquesta és la recepta per al teu camí de cristià: oració, penitència, treballar sense descans, amb un compliment amorós del deure.

Inculqueu en les ànimes l’heroisme de fer amb perfecció les petites coses de cada dia: com si de cada una d’aquestes accions depengués la salvació del món.

Déu no t’arrenca del teu ambient, no et remou del món, ni del teu estat, ni de les teves ambicions humanes nobles, ni del teu treball professional... però, allí, ¡t’hi vol sant!

La nostra vida —la dels cristians— ha de ser tan vulgar com això: mirar de fer bé, cada dia, les mateixes coses que tenim obligació de viure, complir en el món la nostra missió divina, duent a terme el petit deure de cada instant.

—Més ben dit: esforçant-nos per dur-lo a terme, perquè de vegades no ho aconseguirem i, en arribar la nit, a l’examen, haurem de dir al Senyor: no t’ofereixo virtuts; avui només puc oferir-te defectes, però —amb la teva gràcia— arribaré a dir-me vencedor.

En el servei de Déu, no hi ha oficis de poca categoria: tots són de molta importància.

—La categoria de l’ofici depèn del nivell espiritual de qui el fa.

Estem obligats a treballar, i a treballar a consciència, amb sentit de responsabilitat, amb amor i perseverança, sense abandonaments ni lleugereses: perquè el treball és un mandat de Déu, i a Déu, com diu el salmista, cal obeir-lo «in laetitia» —¡amb alegria!

No es pot oblidar que el treball digne, noble i honest, en les coses humanes, pot elevar-se —¡i ha d’elevar-se!— a l’ordre sobrenatural, bo i esdevenint un quefer diví.

Admira la bondat del nostre Pare Déu: ¿no t’omple de goig la certesa que la teva llar, la teva família, el teu país, que t’estimes amb bogeria, són matèria de santedat?

Si volem de debò santificar el treball, cal complir ineludiblement la primera condició: treballar, ¡i treballar bé!, amb serietat humana i sobrenatural.

L’or bo i els diamants són dins les entranyes de la terra, no al palmell de la mà.

La teva labor de santedat —amb tu mateix i amb els altres— depèn del fervor, de l’alegria, de la feina teva, velada i quotidiana, normal i corrent.

En la nostra conducta ordinària, necessitem una virtut molt superior que la del llegendari rei Mides: ell convertia en or tot allò que tocava.

—Nosaltres hem de convertir —per l’amor— la feina humana de la nostra jornada habitual, en obra de Déu, amb valor etern.