Llistat de punts

Així concloïa la seva oració aquell amic nostre: «Estimo la Voluntat del meu Déu: per això, en un complet abandonament, que Ell em porti com i per on vulgui».

No desitgis res per a tu, ni bo ni dolent: que vulguis només, per a tu, el que Déu vulgui.

Sigui el que sigui, venint de la seva mà, de Déu, per dolent que sembli als ulls dels homes, amb l’ajut del Senyor, a tu et semblarà bo, ¡i molt bo!, i diràs, sempre amb un convenciment més gran: «Et in tribulatione mea dilatasti me..., et calix tuus inebrians, quam praeclarus est!» —he gaudit en la tribulació..., ¡que meravellós és el teu calze, que embriaga tot el meu ésser!

Tant de bo es pugui dir que la característica que defineix la teva vida és «estimar la Voluntat de Déu».

Senyor, que des d’ara sigui un altre: que no sigui «jo», sinó «aquell» que Tu vols.

—Que no et refusi res del que em demanis. Que sàpiga pregar. Que sàpiga patir. Que no em preocupi res, llevat de la teva glòria. Que senti la teva presència tota l’estona.

—Que estimi el Pare. Que et desitgi a Tu, Jesús meu, en una Comunió permanent. Que l’Esperit Sant m’encengui.

Quan estimis de veritat la Voluntat de Déu, no deixaràs de veure, fins en els moments de trepidació més gran, que el nostre Pare del Cel és sempre a prop, molt a prop, al teu costat, amb el seu Amor etern, amb el seu afecte infinit.

Repeteix sovint: Jesús, si mai s’insinua en la meva ànima el dubte entre el que Tu em demanes o seguir altres ambicions nobles, et dic des d’ara que m’estimo més el camí teu, costi el que costi. ¡No em deixis!

Jesús sap prou bé el que convé..., i jo estimo i estimaré sempre la seva Voluntat. Ell és qui mou «els titelles» i, si és un mitjà per al nostre fi, malgrat aquells homes sense Déu que s’entesten a posar-hi obstacles, em donarà el que demano.

Fes així la teva oració: si haig de fer res de profit, Jesús, has de fer-ho Tu per mi. Que es compleixi la teva Voluntat: l’estimo, ¡encara que la teva Voluntat permeti que jo estigui sempre com ara, caient penosament, i Tu aixecant-me!

Digues pausadament, amb ànim sincer: «Nunc coepi!» —¡ara començo!

No et descoratgis si, desgraciadament, no veus en tu la mudança, efecte de la destra del Senyor...: des de la baixesa teva, pots cridar: ¡ajuda’m, Jesús meu, perquè vull complir la teva Voluntat..., la teva amabilíssima Voluntat!

Deus haver pensat alguna vegada, amb santa enveja, en l’Apòstol adolescent, Joan, «quem diligebat Iesus» —que Jesús estimava.

—¿No t’agradaria merèixer que et diguessin «el qui estima la Voluntat de Déu»? Posa els mitjans, dia rere dia.

Digues-li: Senyor, no vull res més que el que Tu vulguis. Fins això que t’estic demanant aquests dies, si m’aparta un miŀlímetre de la Voluntat teva, no m’ho donis.

Jesús, en braços teus confiadament em poso, amagant el cap en el teu pit amorós, incrustant el cor dins el teu Cor: vull, en tot, el que Tu vulguis.