Llistat de punts

El Senyor t’ha fet veure clar el teu camí de cristià enmig del món. Amb tot, m’assegures que moltes vegades has considerat, amb enveja —m’has dit que en el fons era comoditat—, la felicitat de ser un desconegut, i de treballar, ignorat de tothom, a l’últim racó... ¡Déu i tu!

—Ara, a part de la idea de missionar al Japó, et ve al cap el pensament d’aquesta vida oculta i soferta... Però si, restant lliure d’altres santes obligacions naturals, intentessis «amagar-te», sense ser aquesta la teva vocació, en una institució religiosa qualsevol, no series feliç. —Et mancaria la pau; perquè hauries fet la teva voluntat, no la de Déu.

—La teva «vocació», llavors, tindria un altre nom: defecció, producte no de divina inspiració, sinó de simple por humana a la lluita que s’acosta. I això... ¡no!

¡Que Déu sigui beneït!, et deies un cop acabada la teva Confessió sacramental. I pensaves: és com si tornés a néixer.

Després, continuaves amb serenitat: «Domine, quid me vis facere?» —Senyor, ¿què vols que faci?

—I tu mateix et vas donar la resposta: amb la teva gràcia, per damunt de tot i de tothom, compliré la teva santíssima Voluntat: «serviam!» —¡et serviré sense condicions!

El Senyor és a la Creu, dient: Jo pateixo perquè els meus germans els homes siguin feliços, no solament en el Cel, sinó també —de la manera que és possible— a la terra, si acaten la santíssima Voluntat del meu Pare celestial.

Em comentaves, encara indecís: ¡com es coneixen aquests temps en què el Senyor em demana més!

—Només se’m va acudir recordar-te: m’asseguraves que únicament volies identificar-te amb Ell, ¿per què t’hi resisteixes?

Exigeix-te sense por. En la seva vida amagada, moltes ànimes ho fan així, perquè només el Senyor es llueixi.

Voldria que tu i jo reaccionéssim com aquella persona —que desitjava ser molt de Déu— en la festa de la Sagrada Família, que llavors se celebrava en la infraoctava de l’Epifania.

—«No em falten creuetes. Una d’ahir —em va costar, fins a plorar— m’ha portat a la consideració, en el dia d’avui, que el meu Pare i Senyor sant Josep i la meva Mare santa Maria no han volgut deixar “el seu nen” sense regal de Reis. I el regal ha estat llum per conèixer el meu desagraïment amb Jesús, per falta de correspondència a la gràcia, i l’error enorme que implica en mi el fet d’oposar-me, amb la meva conducta roïna, a la Voluntat santíssima de Déu, que em vol com a instrument seu».

L’amor a Déu ens convida a portar a pols la Creu..., a sentir damunt les nostres espatlles el pes de tota la humanitat, i a complir, en les circumstàncies pròpies de l’estat i de la feina de cadascú, els designis —clars i amorosos al mateix temps— de la Voluntat del Pare.

Tant se te’n dona estar-te aquí com a la Xina, em dius.

—Doncs procura estar allà on compleixis la santa Voluntat de Déu.