Llistat de punts

Que ningú no llegeixi tristesa o dolor en la teva cara, quan difons per l’ambient del món l’aroma del teu sacrifici: els fills de Déu han de ser sempre sembradors de pau i d’alegria.

«Miles» ―soldat, anomena l’Apòstol al cristià.

Doncs, en aquesta beneïda i cristiana lluita d’amor i de pau per la felicitat de les ànimes, de totes, hi ha, dins de les files de Déu, soldats cansats, famolencs, fets a miques per les ferides..., però alegres: porten al cor les llums segures de la victòria.

Un deure de cada cristià és portar la pau i la felicitat pels diversos ambients de la terra, en una croada de fermesa i d’alegria, que remogui fins els cors mustis i podrits, i els enlairi cap a Ell.

El món ens espera. ¡Sí!, estimem apassionadament aquest món perquè és això el que Déu ens ha ensenyat: «Sic Deus dilexit mundum...» ―així Déu estimà el món; i perquè és el lloc del nostre camp de batalla ―una preciosa guerra de caritat―, a fi que tots aconseguim la pau que Crist ha vingut a instaurar.

Lluita contra les asprors del caràcter, contra els teus egoismes, contra la teva comoditat, contra les teves antipaties... A més del fet que hem de ser corredemptors, el premi que rebràs ―pensa-ho bé― tindrà relació directíssima amb la sembra que hauràs fet.

Comesa del cristià: ofegar el mal en abundància de bé. No es tracta de campanyes negatives, ni de ser anti-res. Al contrari: viure d’afirmació, plens d’optimisme, amb joventut, joia i pau; veure tothom amb comprensió: els qui segueixen Crist i els qui l’abandonen o no el coneixen.

―Però comprensió no vol pas dir abstencionisme, ni indiferència, sinó activitat.

Per caritat cristiana i per elegància humana, has d’esforçar-te a no crear un abisme amb ningú..., a deixar sempre una sortida a l’altre, perquè no s’allunyi encara més de

La violència no és bon sistema per convèncer..., i molt menys en l’apostolat.

Respon a aquell murmurador: ja li ho explicaré a l’interessat o en parlaré amb ell.

Ha escrit un autor contemporani: «La xafarderia és sempre inhumana; revela una vàlua personal mediocre; és un signe d’ineducació; demostra falta de sentiment distingit; és indigna del cristià.»

Evita sempre la queixa, la crítica, les murmuracions...: evita de manera contundent tot allò que pugui introduir discòrdia entre germans.

Aquesta ha de ser la teva actitud davant la difamació. Per començar, perdona: a tothom, des del primer instant i de cor. ―Després, estima: que no se t’escapi ni una falta de caritat: ¡respon sempre amb amor!

―Tanmateix, si s’ataca , l’Església, defensa-la coratjosament; amb calma, però amb fermesa i amb enteresa plena de força, impedeix que taquin, o que destorbin, el camí per on han d’anar les ànimes, que volen perdonar i respondre amb caritat, quan sofreixen injúries personals.