Hi ha cors durs, però nobles, que —quan s’acosten al caliu del Cor de Jesucrist— es fonen com el bronze en llàgrimes d’amor, de desgreuge. ¡S’encenen!

En canvi, els tebis tenen el cor de fang, de carn miserable... i s’esquerden. Són pols. Fan pena.

Digues amb mi: ¡Jesús nostre, lluny de nosaltres la tebiesa! ¡Tebis, no!