Llistat de punts
Escrius, i copio: «“Domine, tu scis quia amo te!” —¡Senyor, Tu saps que t’estimo!: quantes vegades, Jesús, repeteixo i torno a repetir, com una lletania agredolça, aquestes paraules del teu Cefes: perquè sé que t’estimo, però ¡estic tan poc segur de mi!, que no goso dir-t’ho clar. ¡Hi ha tantes negacions en la meva vida perversa! “Tu scis, Domine!” —¡Tu saps que t’estimo! —Que les meves obres, Jesús, no desdiguin mai aquests impulsos del meu cor».
—Insisteix en aquesta oració teva, que certament Ell escoltarà.
A tu, que et veus tan mancat de virtuts, de talent, de condicions..., ¿no et venen ganes de clamar com Bartimeu, el cec: ¡Jesús, fill de David, tingues compassió de mi!?
—Quina bonica jaculatòria, perquè la repeteixis moltes vegades: ¡Senyor, tingues compassió de mi!
—T’escoltarà i t’atendrà.
Has de sentir la necessitat urgent de veure’t petit, desproveït de tot, feble. Llavors et llançaràs a la falda de la nostra Mare del Cel, amb jaculatòries, amb mirades d’afecte, amb pràctiques de pietat mariana..., que són a la matriu del teu esperit filial.
—Ella et protegirà.
Déu m’estima... I l’Apòstol Joan escriu: «Estimem, doncs, Déu, ja que Déu ens estimà primer». —Per si no fos prou, Jesús s’adreça a cadascun de nosaltres, malgrat les nostres innegables misèries, per preguntar-nos com a Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m’estimes més que aquests?»...
—És l’hora de respondre: «Senyor, Tu ho saps tot, ¡Tu saps que t’estimo!», afegint amb humilitat: ¡ajuda’m a estimar-te més, augmenta’m l’amor!
Repeteix de tot cor i sempre amb més amor, més encara quan siguis a prop del Sagrari o tinguis el Senyor dins del teu si: «Non est qui se abscondat a calore eius» —que no et defugi, que el foc del teu Esperit m’ompli.
Cal estimar la Verge santíssima: ¡no l’estimarem mai prou!
—¡Estima-la molt! —Que no en tinguis prou amb coŀlocar imatges seves, i saludar-les, i dir jaculatòries, sinó que sàpigues oferir —en la teva vida plena de robustesa— algun petit sacrifici cada dia, per manifestar-li el teu amor, i el que volem que li professi la humanitat tota.
Allí, des d’aquell lloc de treball, fes que el cor se t’escapi al Senyor, al costat del Sagrari, per dir-li, sense fer coses rares: Jesús meu, t’estimo.
—No tinguis por d’anomenar-lo així —Jesús meu— i de repetir-li-ho sovint.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/forja/5355/ (29/10/2025)