Llistat de punts

Enfronta’t amb els problemes d’aquest món, amb sentit sobrenatural i d’acord amb les normes morals, que no amenacen ni destrueixen la personalitat, tot i que sí que la guien.

—Conferiràs així a la teva conducta una força vital, que arrossegui; i et confirmaràs en la marxa pel recte camí.

Déu nostre Senyor et vol sant, perquè santifiquis els altres. —I per a això, cal que tu —amb valentia i sinceritat— et miris a tu mateix, que miris el Senyor Déu Nostre..., i després, només després, que miris el món.

Fomenta les teves qualitats nobles, humanes. Poden ser el començament de l’edifici de la teva santificació. Alhora, recorda que —com ja t’he dit en una altra ocasió— en el servei de Déu cal cremar-ho tot, fins el «què diran», fins allò que en diuen reputació, si fa falta.

Necessites formació, perquè has de tenir un fort sentit de responsabilitat, que promogui i animi l’actuació dels catòlics en la vida pública, amb el respecte que cal a la llibertat de cadascú, i recordant a tothom que ha de ser coherent amb la seva fe.

Per mitjà del teu treball professional, acabat amb tota la perfecció sobrenatural i humana que és possible, pots donar —¡has de donar!— criteri cristià en els llocs on exerceixis la teva professió o ofici.

Com a cristià, tens el deure d’actuar, de no abstenir-te, de prestar la teva pròpia coŀlaboració per servir amb lleialtat, i amb llibertat personal, al bé comú.

Els fills de Déu, ciutadans de la mateixa categoria que els altres, hem de participar «sense por» en totes les activitats i organitzacions honestes dels homes, perquè Crist hi sigui present.

Nostre Senyor ens passarà comptes de manera estricta si, per deixadesa o comoditat, cadascú de nosaltres, lliurement, no procura intervenir en les obres i en les decisions humanes, de les quals depenen el present i el futur de la societat.

Amb sentit de profunda humilitat —forts en el nom del nostre Déu i no, com diu el Salm, «en els recursos dels nostres carros de combat i dels nostres cavalls»—, hem de procurar, sense respectes humans, que no hi hagi racons de la societat en els quals no es conegui Crist.

Amb llibertat, i d’acord amb les teves aficions o qualitats, pren part activa i eficaç en les rectes associacions oficials o privades del teu país, amb una participació plena de sentit cristià: aquestes organitzacions no són mai indiferents per al bé temporal i etern dels homes.

Esforça’t perquè les institucions i les estructures humanes, on treballes i et mous amb ple dret de ciutadà, es conformin amb els principis que regeixen una concepció cristiana de la vida.

Així, no ho dubtis, assegures als homes els mitjans per viure d’acord amb la seva dignitat, i facilitaràs que moltes ànimes, amb la gràcia de Déu, puguin respondre personalment a la vocació cristiana.

Deure de cristià i de ciutadà és defensar i fomentar, per pietat i per cultura, els monuments disseminats per carrers i camins —creus de terme, imatges marianes, etc.—, reconstruint els que la barbàrie o el temps destrueixin.

Cal contrarestar aferrissadament aquelles «llibertats de perdició», filles del llibertinatge, netes de les males passions, besnetes del pecat original..., que descendeixen, com es veu, en línia recta del diable.