Llistat de punts

¡Senyor! Concedeix-me ser tan teu que no m’entrin dins el cor ni els afectes més sants, si no passen pel teu Cor llagat.

Cal estimar Déu, perquè el cor és fet per estimar. Per això, si no el posem en Déu, en la Verge Maria, Mare nostra, en les ànimes..., amb un afecte net, el cor es venja..., i es converteix en un niu de cucs.

No es pot dur una vida neta sense l’ajuda divina. Déu vol la nostra humilitat, vol que li demanem que ens ajudi, a través de la nostra Mare i Mare seva.

Has de dir a la Verge Maria, ara mateix, en la soledat acompanyada del teu cor, parlant sense remor de paraules: Mare meva, aquest pobre cor meu es rebeŀla de vegades... Però si tu m’ajudes... —I t’ajudarà, perquè el guardis net i segueixis pel camí a què Déu t’ha cridat: la Verge Maria et facilitarà sempre el compliment de la Voluntat de Déu.

Per custodiar la santa puresa, la netedat de vida, has d’estimar i practicar la mortificació diària.

La guarda del cor. —Així pregava aquell capellà: «Jesús, que el pobre cor meu sigui hort segellat; que el pobre cor meu sigui un paradís, on visquis Tu; que l’Àngel de la meva Guarda el custodiï, amb espasa de foc, amb la qual purifiqui tots els afectes abans que entrin dins meu; Jesús, amb el diví segell de la teva Creu, segella el pobre cor meu».

Hi ha un refrany que és molt clar: entre sant i santa, bona paret de tanca.

—Hem de guardar el cor i els sentits, apartant-nos sempre de l’ocasió. ¡Cal evitar la passió, per santa que sembli!

No busquis consols fora de Déu. —Mira el que escrivia aquell capellà: ¡res d’esbravar el cor, sense necessitat, amb cap altre amic!

Els afectes de la terra, fins i tot quan no són concupiscència bruta i seca, embolcallen ordinàriament algun egoisme.

Per això, sense menysprear aquests afectes —que poden ser molt sants—, rectifica sempre la intenció.

Un cor que estima desordenadament les coses de la terra està com subjecte per una cadena, o per un «filet subtil», que li impedeix volar a Déu.

Certament tu pots condemnar-te. Ben convençut n’estàs, ja que en el teu cor s’hi troben gèrmens de totes les maldats.

Però si et fas nen davant de Déu, aquesta circumstància et durà a unir-te al teu Pare-Déu i a la teva Mare santa Maria. I sant Josep i el teu Àngel no et desempararan, veient-te infant.

—Tingues fe, fes tant com puguis, ¡penitència i Amor!, i el que hi falti ho posaran Ells.

«Per Iesum Christum Dominum nostrum» —per Jesucrist, Senyor nostre. Has de fer les coses d’aquesta manera: ¡per Jesucrist!

—És bo que tinguis un cor humà; però, si et mous només perquè es tracta d’una persona determinada, ¡malament! —Encara que ho facis també per aquell germà, per aquell amic, ¡fes-ho sobretot per Jesucrist!