Llistat de punts

Jesús és el model: ¡imitem-lo!

—Imitem-lo, servint l’Església santa i totes les ànimes.

L’amor i el servei teus a l’Església santa no poden estar condicionats per la més gran o més petita santedat personal dels que la componen, per bé que desitgem ardentment la perfecció cristiana en tothom.

—Has d’estimar l’Esposa de Crist, la teva Mare, que és, i serà sempre, neta i sense màcula.

No hi pot haver cap altra disposició en un catòlic: defensar «sempre» l’autoritat del Papa; i estar decidit «sempre», dòcilment, a rectificar l’opinió, davant el Magisteri de l’Església.

«Pesa damunt meu la soŀlicitud per totes les esglésies», escrivia sant Pau; i aquest sospir de l’Apòstol recorda a tots els cristians —¡també a tu!— la responsabilitat de posar als peus de l’Esposa de Jesucrist, de l’Església santa, el que som i el que podem, estimant-la fidelíssimament, fins i tot a costa de la hisenda, de l’honra i de la vida.

No t’espantis —i, en la mesura que puguis, reacciona— davant aquesta conjuració del silenci, amb què volen emmordassar l’Església. Els uns no deixen que se senti la seva veu; uns altres no permeten que es contempli l’exemple dels qui la prediquen amb les obres; n’hi ha que esborren tota empremta de bona doctrina..., i tantes majories no la suporten.

No t’espantis, ho repeteixo, però no et cansis de fer d’altaveu als ensenyaments del Magisteri.

Fes-te cada dia més «romà», estima aquesta condició beneïda, que adorna els fills de l’única i veritable Església, atès que així ho ha volgut Jesucrist.

Voldria —ajuda’m amb la teva oració— que, a l’Església santa, tots ens sentíssim membres d’un sol cos, com ens demana l’Apòstol; i que visquéssim a fons, sense indiferències, les alegries, les tribulacions, l’expansió de la nostra Mare, una, santa, catòlica, apostòlica, romana.

Voldria que visquéssim la identitat d’uns amb altres, i de tots amb Crist.

Prego de tot cor, cada dia, que el Senyor ens concedeixi el do de llengües. Un do de llengües, no pas pel coneixement de diversos idiomes, sinó per saber adaptar-se a la capacitat dels oients.

—No es tracta de «parlar en neci a la plebs, perquè ho entengui»; sinó de parlar en savi, en cristià, però de manera assequible a tothom.

—Aquest do de llengües és el que demano al Senyor i a la seva Mare beneïda per als seus fills.

Si anheles tenir vida, i vida i felicitat eternes, no pots sortir de la barca de la santa Mare Església. —Mira: si tu t’allunyes de l’àmbit de la barca, te n’aniràs entre les onades de la mar, vas a la mort, ofegat a l’oceà; deixes d’estar amb Crist, perds la seva amistat, que voluntàriament vas escollir quan et vas adonar que Ell te l’oferia.