Llistat de punts

Qualsevol feina, fins la més amagada, fins la més insignificant, si s’ofereix al Senyor, ¡porta la força de la vida de Déu!

Dedicarem tots els afanys de la nostra vida —grans i petits— a honrar Déu Pare, Déu Fill, Déu Esperit Sant.

—Recordo amb emoció la feina d’aquells universitaris brillants —dos enginyers i dos arquitectes—, ocupats de bon grat en la instaŀlació material d’una residència d’estudiants. Tan aviat com van coŀlocar la pissarra en una classe, la primera cosa que hi van escriure els quatre artistes fou: «Deo omnis gloria!» —tota la glòria per a Déu.

Ja sé que et va encantar, Jesús.

Estem obligats a treballar, i a treballar a consciència, amb sentit de responsabilitat, amb amor i perseverança, sense abandonaments ni lleugereses: perquè el treball és un mandat de Déu, i a Déu, com diu el salmista, cal obeir-lo «in laetitia» —¡amb alegria!

Si volem de debò santificar el treball, cal complir ineludiblement la primera condició: treballar, ¡i treballar bé!, amb serietat humana i sobrenatural.

Aquesta feina acabada a mitges és només una caricatura de l’holocaust que Déu et demana.

Ha volgut el Senyor que els seus fills, els qui hem rebut el do de la fe, manifestem l’original visió optimista de la creació, l’«amor al món» que batega en el cristianisme.

—Per tant, no t’ha de faltar mai iŀlusió en el treball professional, ni en l’afany per construir la ciutat temporal.

Has de mantenir-te vigilant, perquè els teus èxits professionals, o els fracassos —¡que vindran!—, no et facin oblidar, encara que només sigui momentàniament, quin és el veritable fi del teu treball: ¡la glòria de Déu!

La responsabilitat cristiana en la feina no es tradueix només a omplir les hores, sinó a treballar amb competència tècnica i professional... i, sobretot, amb amor de Déu.

Per mitjà del teu treball professional, acabat amb tota la perfecció sobrenatural i humana que és possible, pots donar —¡has de donar!— criteri cristià en els llocs on exerceixis la teva professió o ofici.

Has de treballar amb tal visió sobrenatural, que només et deixis absorbir per la teva activitat a fi de divinitzar-la: així el que és terrenal es fa diví, el que és temporal es fa etern.

La lluita interior no ens allunya de les nostres ocupacions temporals: ¡ens condueix a acabar-les més bé!

Amb la teva doctrina de cristià, amb la teva vida íntegra i amb la feina ben feta, has de donar bon exemple, en l’exercici de la professió i en l’acompliment dels deures del càrrec, als qui t’envolten: els parents, els amics, els companys, els veïns, els alumnes... —No pots ser un malfeiner.