Llistat de punts

Senyor, que des d’ara sigui un altre: que no sigui «jo», sinó «aquell» que Tu vols.

—Que no et refusi res del que em demanis. Que sàpiga pregar. Que sàpiga patir. Que no em preocupi res, llevat de la teva glòria. Que senti la teva presència tota l’estona.

—Que estimi el Pare. Que et desitgi a Tu, Jesús meu, en una Comunió permanent. Que l’Esperit Sant m’encengui.

Dona-hi voltes, dins el cap i dins l’ànima: Senyor, ¡quantes vegades, caigut, m’has aixecat i, perdonat, m’has abraçat amb el teu Cor!

Dona-hi voltes... i no et separis d’Ell mai més.

¡Tan a prop de Crist, tants anys, i... tan pecador!

—La intimitat de Jesús amb tu, ¿no t’arrenca sanglots?

La vida de Jesucrist, si li som fidels, es repeteix en la de cadascun de nosaltres d’alguna manera, tant en el seu procés intern —en la santificació— com en la conducta externa.

—Agraeix-li la seva bondat.

Escolta de llavis de Jesús aquella paràbola que relata sant Joan en el seu Evangeli: «Ego sum vitis, vos palmites» —Jo soc la vinya; vosaltres, les sarments.

Ja tens a la imaginació, a l’enteniment, la paràbola tota sencera. I veus que una sarment separada del cep, de la vinya, no serveix per a res, no s’omplirà de fruit, seguirà la sort d’un pal sec, que trepitjaran els homes o les bèsties, o que es llençarà al foc...

—Tu ets la sarment: treu-ne totes les conseqüències.

Quan et vegis atribolat..., i també a l’hora del triomf, repeteix: Senyor, no em deixis anar, no m’abandonis, ajuda’m com a una criatura inexperta, ¡porta’m sempre agafat de la mà!

Si de debò desitges que el cor et reaccioni d’una manera segura, jo t’aconsello que et fiquis en una Llaga del Senyor: així el tractaràs de prop, t’hi agafaràs, sentiràs palpitar el seu Cor... i el seguiràs en tot el que et demani.

L’oració és indubtablement el «llevapenes» dels qui estimem Jesús.

La Creu simbolitza la vida de l’apòstol de Crist, amb un vigor i una veritat que encisen l’ànima i el cos, per més que de vegades costi i se’n conegui el pes.

Entenc que, per Amor, desitgis patir amb Crist: posar tu l’esquena entre Ell i els botxins, que l’assoten; el teu cap, i no el seu, per a les espines; i els teus peus i mans, per als claus; ...o, almenys, acompanyar la nostra Mare santa Maria, en el Calvari, i acusar-te de deïcida pels teus pecats..., i sofrir i estimar.

M’he proposat sovintejar més el Paràclit, i demanar-li les seves llums, m’has dit.

—Bé: però recorda, fill, que l’Esperit Sant és fruit de la Creu.

L’amor gustós, que fa feliç l’ànima, està basat en el dolor: no hi pot haver amor sense renúncia.

Trobar la Creu és trobar Crist.

Jesús, que la teva Sang de Déu em penetri dins les venes, per fer-me viure, en cada instant, la generositat de la Creu.

Davant Jesús mort a la Creu, fes oració, perquè la Vida i la Mort de Crist siguin el model i l’estímul de la teva vida i de la teva resposta a la Voluntat divina.

Recorda-ho a l’hora del dolor o de l’expiació: la Creu és el signe del Crist Redemptor. Va deixar de ser el símbol del mal per ser el senyal de la victòria.

Posa-hi, entre els ingredients del menjar, «el boníssim» de la mortificació.

No és esperit de penitència fer uns dies grans mortificacions, i abandonar-les uns altres.

—Esperit de penitència vol dir saber-se vèncer cada dia, oferint coses —grans i petites— per amor i sense espectacle.

Si unim les nostres petiteses —les insignificants i les grans contradiccions— als grans patiments del Senyor, Víctima —¡l’única Víctima és Ell!—, augmentarà el seu valor, es faran un tresor i, llavors, agafarem de gust, airosament, la Creu de Crist.

—I no hi haurà així cap pena que no es venci amb rapidesa; i no hi haurà res ni ningú que ens prengui la pau i l’alegria.

Per ser apòstol, has de portar en tu —com ensenya sant Pau— Crist crucificat.

¡És veritat!: la santa Creu porta a les nostres vides la confirmació inequívoca que som de Crist.

La Creu no és la pena, ni el disgust, ni l’amargura... És la fusta santa on triomfa Jesucrist..., i on triomfem nosaltres, quan rebem amb alegria i generosament allò que Ell ens envia.

Després del sant Sacrifici, has vist com de la Fe i de l’Amor teus —de la penitència, de l’oració i de l’activitat teves— en depenen en bona part la perseverança de la teva gent i, de vegades, fins i tot la seva vida terrenal.

—¡Beneïda Creu, que portem el meu Senyor Jesús —Ell—, i tu, i jo!

¡Oh Jesús, vull ser una foguera de bogeria d’Amor! Vull que amb la meva sola presència n’hi hagi prou per encendre el món, molts quilòmetres al voltant, amb incendi inextingible. Vull saber que soc teu. En acabat, que vingui la Creu...

—¡Magnífic camí!: patir, estimar i creure.