Pròleg

Em produeix una gran alegria el començament de l’edició pública de les Cartes que sant Josepmaria va escriure per als membres de l’Opus Dei. Han passat més de noranta anys des del 2 d’octubre del 1928, dia en què nostre Senyor el va cridar perquè fundés l’Obra. Nou decennis són molts per a la vida d’una persona; en canvi, normalment no passa el mateix amb una institució volguda per Déu per a la seva Església.

Sant Josepmaria va fer referència, en un determinat moment, a la historicitat pròpia d’un carisma que està destinat a ser fecund al llarg del temps: «Roman incommovible el cor, l’essència, l’esperit, però evolucionen les maneres de dir i de fer, sempre velles i noves, sempre santes».¹ En aquest joc d’identitat i dinamisme s’expressa també la fidelitat a un esperit que cerca donar vida en totes les èpoques. Les Cartes que ara es comencen a publicar constitueixen un material valuós per a aquesta tasca, ja que, d’alguna manera, ens acosten a aquella data fundacional.

Durant els primers anys trenta del segle passat, sant Josepmaria s’esforçava per compaginar amb la dedicació a l’Obra, que feia les primeres passes, la resta de la seva feina pastoral, l’acadèmica i la de contribuir al sosteniment econòmic de la família. Sabem que la posada en marxa de l’Opus Dei no va ser una tasca senzilla: el missatge que havia de difondre –la crida a la santedat enmig del món i prenent ocasió del món– no estava en aquells anys vint i trenta universalment reconegut; és més, topava amb la mentalitat més comuna. Es tractava d’obrir a homes i dones «els camins divins de la terra», de mostrar que els nobles quefers humans podien ser recorreguts en comunió amb Déu de manera que fossin també camins de santedat.

Un dia d’abril del 1933 va escriure: «Déu meu: ja ho veus; sospiro per viure només per a la teva Obra, i en el camp espiritual dirigir tota la meva vida interior a la formació dels meus fills, amb exercicis, prèdiques, meditacions, cartes, etc.».² El fundador es va servir de la predicació oral i dels escrits com una manera d’aprofundir i de transmetre el missatge de santedat en la vida ordinària. Entre els textos que s’han conservat, destaquen els que va anomenar Instruccions i també els que va anomenar Cartes: els dos recullen consideracions espirituals i pràctiques en què explica la naturalesa i els apostolats de l’Opus Dei.³ Ara veuen la llum les quatre primeres Cartes pastorals, gestades precisament durant aquells anys a Madrid, tot i que –com s’explica en aquest estudi– treballades definitivament a Roma, anys més tard, quan van adquirir la seva forma actual.

Sant Josepmaria preparava una possible edició de les Cartes quan nostre Senyor el va cridar a la seva glòria. I va deixar indicat als seus successors que les difonguessin quan la prudència els ho aconsellés. El meu predecessor, Mons. Xavier Echevarría, va prendre la decisió d’iniciar el procés de publicació fa gairebé deu anys. Ara, després de diverses tasques i estudis sobre el cicle sencer d’aquests textos –un corpus d’escrits inèdits d’uns quants milers de pàgines–, s’ha pogut començar la publicació, que continuarà al llarg dels anys vinents. Aquesta feina s’enquadra dins de la Col·lecció d’Obres Completes de Sant Josepmaria, en edició crítica anotada, encomanada a l’Istituto Storico San Josemaría Escrivá, amb seu a Roma.

Les Cartes van adreçades expressament als membres de l’Opus Dei, però il·luminen tot l’itinerari de la vida cristiana, amb especial referència a les incidències i als valors de la vida en el món. Per això sant Josepmaria va preveure que, quan fos oportú, es fessin accessibles a totes les persones interessades a conèixer i viure el missatge de santedat en la pròpia existència.

Aquests textos despleguen àmpliament els elements fonamentals de l’esperit de l’Opus Dei, ja enunciats, amb un estil diferent, a Consideracions espirituals i a Camí, publicats entre el 1932 i el 1939. I de tots, amb més o menys extensió segons els casos, es troben ressons en la seva predicació d’aquells anys i dels successius. En les quatre Cartes que ara es publiquen, es tracten, amb la força que va caracteritzar la predicació de sant Josepmaria, temes nuclears de la crida universal a la santedat i a l’apostolat en la vida ordinària, i de les seves múltiples implicacions doctrinals i existencials: la santificació del treball professional, la vida d’oració amb l’aspiració a ser contemplatius enmig del món, la inspiració cristiana de les realitats socials, la llibertat i la responsabilitat del cristià en les actuacions temporals, el valor humà i cristià de l’amistat. Aquests aspectes, i altres, apareixen arrelats en el més pregon i perenne de la vida cristiana: la filiació divina, la unió amb Jesucrist en l’Eucaristia i en la pregària, la devoció a Maria Santíssima, la consciència de la vocació rebuda amb el baptisme i reforçada per la pràctica sacramental, l’amor a l’Església amb l’adhesió filial al Pontífex Romà i a tots els bisbes que hi estan en comunió.

Voldria donar les gràcies als membres de l’Istituto Storico que han preparat amb cura aquesta edició de les primeres quatre Cartes, igual com als qui treballen en la publicació de les següents. Més d’una vegada el lector es commourà amb la lectura d’aquests escrits, que ens fan conèixer els pensaments i desigs que ocupaven el cor i la ment de sant Josepmaria. L’eco dels seus primers anys com a fundador de l’Opus Dei és present de manera vibrant en aquestes pàgines. N’hi ha que porten a la ment les converses que, des del començament, mantenia amb els qui s’hi acostaven; moments que a Roma, anys després, van donar lloc a tertúlies en què anava d’un tema a un altre per donar llum als qui l’escoltàvem, o en què ens explicava detalls de la història de l’Opus Dei. A la seva intercessió recorro perquè ens ajudi a aprofundir en el nostre amor a Déu, a l’Església i a cada persona.

Roma, 28 de novembre de 2019

Aniversari de l’erecció de l’Opus Dei com a prelatura personal

Mons. Fernando Ocáriz

Prelat de l’Opus Dei