La Creu, ¡la santa Creu!, pesa.

—D’una banda, els meus pecats. D’una altra, la trista realitat dels patiments de la nostra Mare l’Església; l’apatia de tants catòlics que tenen un «voler sense voler»; la separació —per diversos motius— d’éssers estimats; les malalties i tribulacions, d’altres i pròpies...

La Creu, ¡la santa Creu!, pesa: «Fiat, adimpleatur...!» —¡que es faci, que es compleixi, que sigui lloada i eternament exalçada la justíssima i amabilíssima Voluntat de Déu sobre totes les coses! Amén. Amén.