Em vas confiar que, en la teva oració, obries el cor al Senyor amb les paraules següents: «Considero les meves misèries, que sembla que augmenten, malgrat les teves gràcies, sens dubte per la falta de correspondència meva. Conec la mancança en mi de tota preparació, per a l’empresa que demanes. I, quan llegeixo als diaris que tants i tants homes de prestigi, de talent i de diners parlen i escriuen i organitzen per defensar el teu regnat..., em miro a mi mateix i em trobo tan ningú, tan ignorant i tan pobre, en una paraula, tan petit..., que m’ompliria de confusió i de vergonya si no sabés que Tu m’estimes així. ¡Oh, Jesús! D’altra banda, saps bé com he posat, de molt bon grat, als teus peus, la meva ambició... Fe i Amor: Amar, Creure, Patir. En això sí que vull ser ric i savi, però no pas més savi ni més ric que el que Tu, en la teva Misericòrdia sense límits, hagis disposat: perquè tot el meu prestigi i honor l’haig de posar a complir fidelment la teva justíssima i amabilíssima Voluntat».

—No et quedis només en aquests bons desigs, et vaig aconsellar.