Copio unes paraules d’un capellà, adreçades als qui el seguien en la seva empresa apostòlica: «Quan contempleu la sagrada Hòstia exposada a la custòdia damunt l’altar, mireu quin amor, quina tendresa la de Crist. Jo m’ho explico, per l’amor que us tinc; si pogués estar lluny treballant, i alhora al costat de cadascun de vosaltres, ¡amb quin gust ho faria!

¡Crist, en canvi, sí que pot! I Ell, que ens estima amb un amor infinitament superior al que puguin allotjar tots els cors de la terra, s’ha quedat perquè puguem unir-nos sempre a la seva Humanitat santíssima, i per ajudar-nos, per consolar-nos, per enfortir-nos, perquè siguem fidels».