Llistat de punts

Demana al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant, i a la teva Mare, que facin que et coneguis i ploris per aquest munt de coses brutes que han passat per tu, deixant —¡ai!— tant de pòsit... —I alhora, sense voler apartar-te d’aquesta consideració, digues: dona’m, Jesús, un Amor com una foguera de purificació, on la meva pobra carn, el meu pobre cor, la meva pobra ànima, el meu pobre cos es consumeixin, netejant-se de totes les misèries terrenals... I, ja buit del tot el meu jo, omple’l de Tu: que no m’agafi a res d’ací baix; que em sostingui sempre l’Amor.

Una bona manera de fer examen de consciència:

—¿He rebut en aquest dia, com a expiació, les contradiccions vingudes de la mà de Déu?; ¿les que m’han proporcionat, amb el seu caràcter, els meus companys?; ¿les de la meva pròpia misèria?

—¿He sabut oferir al Senyor, com a expiació, el mateix dolor, que sento, d’haver-lo ofès ¡tantes vegades!?; ¿li he ofert la vergonya dels meus rubors interiors i de les meves humiliacions, en considerar el poc avenç meu en el camí de les virtuts?

Per misèria meva, em queixava jo a un amic que sembla que Jesús està de pas... i que em deixa sol.

—A l’instant, he reaccionat amb dolor, ple de confiança: no és pas així, Amor meu: jo soc el qui, sens dubte, es va apartar de Tu: ¡mai més!

Adreça’t a la Verge Maria, i demana-li que et faci el regal —prova del seu afecte per tu— de la contrició, de la compunció pels pecats teus, i pels pecats de tots els homes i dones de tots els temps, amb dolor d’Amor.

I, amb aquesta disposició, gosa afegir: Mare, Vida, Esperança meva, condueix-me amb la teva mà..., i si ara hi ha res en mi que desagrada el meu Pare-Déu, concedeix-me que ho vegi i que, entre tots dos, ho arrenquem.

Continua sense por: ¡Oh clementíssima, oh piadosa, oh dolça Verge santa Maria!, prega per mi, perquè, complint l’amabilíssima Voluntat del teu Fill, sigui digne de gaudir de les promeses de nostre Senyor Jesús.

Escrius, i copio: «“Domine, tu scis quia amo te!” —¡Senyor, Tu saps que t’estimo!: quantes vegades, Jesús, repeteixo i torno a repetir, com una lletania agredolça, aquestes paraules del teu Cefes: perquè sé que t’estimo, però ¡estic tan poc segur de mi!, que no goso dir-t’ho clar. ¡Hi ha tantes negacions en la meva vida perversa! “Tu scis, Domine!” —¡Tu saps que t’estimo! —Que les meves obres, Jesús, no desdiguin mai aquests impulsos del meu cor».

—Insisteix en aquesta oració teva, que certament Ell escoltarà.

Repeteix confiadament: Senyor, ¡si les llàgrimes meves haguessin estat contrició!...

—Demana-li amb humilitat que et concedeixi el dolor que desitges.

¡Tan a prop de Crist, tants anys, i... tan pecador!

—La intimitat de Jesús amb tu, ¿no t’arrenca sanglots?

Estic segur que Ell va acollir la teva súplica humil i encesa: ¡Oh, Déu meu!, no em fa res el «què diran»: perdó, per la meva vida infame: ¡que jo sigui sant!... Però només per a Tu.

¿Què t’he fet, Jesús, perquè així m’estimis? Ofendre’t... i estimar-te.

—Estimar-te: a això es reduirà ara la meva vida.

Dolgut de tanta caiguda, d’ara endavant —amb l’ajuda de Déu— m’estaré sempre a la Creu.

Quina raó més bona la d’aquell capellà, quan predicava així: «Jesús m’ha perdonat tota la multitud dels meus pecats —¡quanta generositat!—, malgrat la ingratitud meva. I, si a Maria Magdalena li foren perdonats molts pecats, perquè va estimar molt, jo, que encara me n’ha perdonat més, ¡quin gran deute d’amor tinc encara!».

¡Jesús, fins a la bogeria i l’heroisme! Amb la teva gràcia, Senyor, encara que em calgui morir per Tu, ja no t’abandonaré.