Llistat de punts

Renova cada jornada el desig eficaç de fer-te no res, de ser abnegat, d’oblidar-te de tu mateix, de caminar «in novitate sensus», amb una vida nova, canviant aquesta misèria nostra per tota la grandesa oculta i eterna de Déu.

¡Senyor, allibera’m de mi mateix!

Vigila’m l’exercici d’una mortificació molt interessant: que les teves converses no girin al voltant de tu mateix.

Dona’m gràcia per deixar estar tot el que es refereix a la meva persona. Jo no haig de tenir més preocupacions que la teva Glòria..., en una paraula, el teu Amor. —¡Tot per Amor!

La majoria dels qui tenen problemes personals, «en tenen» per l’egoisme de pensar en ells mateixos.

Ho has vist clarament: mentre tanta gent no el coneix, Déu s’ha fixat en tu. Vol que siguis fonament, carreu, on tingui suport la vida de l’Església.

Medita aquesta realitat, i en trauràs moltes conseqüències pràctiques per a la teva conducta ordinària: el fonament, el carreu —potser sense lluir, ocult— ha de ser sòlid, sense fragilitats; ha de servir de base per al sosteniment de l’edifici...; si no, queda aïllat.

No busquis que et planyin: molt sovint és senyal d’orgull o de vanitat.

Donar-se sincerament als altres és de tal eficàcia, que Déu ho premia amb una humilitat plena d’alegria.

La humiliació, l’anihilament, amagar-se i desaparèixer, han de ser totals, absoluts.

Propòsit: si no hi ha vertadera necessitat, no parlaré mai de les meves coses personals.

L’eficàcia corredemptora, ¡eterna!, de les nostres vides, només pot activar-se amb la humilitat, desapareixent, perquè els altres descobreixin el Senyor.

Quan es viu de debò la caritat, no tens temps de buscar-te a tu mateix; no hi ha espai per a la supèrbia; ¡no se’ns acudiran més que ocasions de servir!