La pau, que comporta l’alegria, el món no pot donar-la.

—Sempre van fent paus, els homes, i sempre s’enreden amb guerres, perquè han oblidat el consell de lluitar per dintre, de recórrer a l’auxili de Déu, perquè Ell venci, i aconseguir així la pau en el propi jo, en la pròpia casa, en la societat i en el món.

—Si ens conduïm d’aquesta manera, l’alegria serà teva i meva, perquè és propietat dels qui vencen; i amb la gràcia de Déu —que no perd batalles— ens direm vencedors, si som humils.