Et vaig entendre bé, quan concloïes: decididament no arribo quasi ni a ruc..., al ruc que fou el tron de Jesús per entrar a Jerusalem: em quedo enmig del muntonet vil de draps bruts, que menysprea el drapaire més pobre.

Però et vaig comentar: amb tot, el Senyor t’ha elegit i vol que siguis instrument seu. Per això, el fet —real— de veure’t tan miserable, ha de convertir-se en una raó més, per agrair a Déu la seva crida.