La nostra vida —la dels cristians— ha de ser tan vulgar com això: mirar de fer bé, cada dia, les mateixes coses que tenim obligació de viure, complir en el món la nostra missió divina, duent a terme el petit deure de cada instant.

—Més ben dit: esforçant-nos per dur-lo a terme, perquè de vegades no ho aconseguirem i, en arribar la nit, a l’examen, haurem de dir al Senyor: no t’ofereixo virtuts; avui només puc oferir-te defectes, però —amb la teva gràcia— arribaré a dir-me vencedor.