Prego de tot cor, cada dia, que el Senyor ens concedeixi el do de llengües. Un do de llengües, no pas pel coneixement de diversos idiomes, sinó per saber adaptar-se a la capacitat dels oients.

—No es tracta de «parlar en neci a la plebs, perquè ho entengui»; sinó de parlar en savi, en cristià, però de manera assequible a tothom.

—Aquest do de llengües és el que demano al Senyor i a la seva Mare beneïda per als seus fills.