Et refeies davant les dificultats de l’apostolat, pregant així: «Senyor, Tu ets el de sempre. Dona’m la fe d’aquells homes que van saber correspondre a la teva gràcia i que van fer —en Nom teu— grans miracles, veritables prodigis...» —I concloïes: «Sé que els faràs; però, també em consta que vols que se’t demanin, que vols que et cerquem, que truquem fort a les portes del teu Cor».

—Al final, vas renovar la teva decisió de perseverar en l’oració humil i confiada.