L’optimisme cristià no és un optimisme edulcorat, ni tampoc una confiança humana que tot sortirà bé. És un optimisme que enfonsa les arrels en la consciència de la llibertat i en la seguretat del poder de la gràcia; un optimisme que fa que ens exigim a nosaltres mateixos, que ens esforcem per correspondre en cada instant a les crides de Déu.