Jesús ha mort. És un cadàver. Aquelles dones santes no n’esperaven res. Havien vist com l’havien maltractat i com l’havien crucificat: ¡que present que tenien la violència d’aquella Passió soferta!

Sabien també que els soldats vigilaven l’indret, sabien que el sepulcre era completament tancat: ¿qui ens traurà la pedra de l’entrada?, es demanaven, perquè era una llosa enorme. No obstant això..., malgrat tot, elles hi van per estar amb Ell.

Mira, les dificultats —grans i petites— es veuen de seguida..., però, si hi ha amor, no fas cabal d’aquells obstacles, i actues amb audàcia, amb decisió, amb valentia: ¿no has de confessar que et fa vergonya contemplar l’empenta, la intrepidesa i la valentia d’aquestes dones?