Hipocresia

La hipocresia fa que sempre, els qui la cultiven, portin una vida de mortificació amarga i rancorosa.

Davant propostes com la d’Herodes: «Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest Nen, i quan l’haureu trobat, aviseu-me, que jo aniré també a adorar-lo», demanem a l’Esperit Sant la seva ajuda, perquè ens guardi de les «proteccions o de les bones promeses» d’aparents benintencionats.

―No ens faltarà la llum del Paràclit si, com els Mags, cerquem la veritat i parlem amb sinceritat.

¿Que n’hi ha que es molesten, perquè dius les coses clares?

―Potser es mouen amb la consciència tèrbola, i necessiten encobrir-la així.

―Persevera en la teva conducta, per ajudar-los a reaccionar.

Mentre interpretis amb mala fe les intencions alienes, no tens dret a exigir comprensió per a tu mateix.

Dius contínuament que cal corregir, que s’ha de reformar. Bé...: ¡reforma’t tu! ―que et fa força falta―, i ja hauràs començat la reforma.

Mentrestant, no donaré crèdit a les teves proclames de renovació.

N’hi ha de tan farisaics que... s’escandalitzen, en sentir que altres persones repeteixen exactament el mateix que abans havien escoltat dels seus llavis.

Ets tan xafarder, que sembla que no t’ocupa més missió que la d’escorcollar en la vida del proïsme. I quan, finalment, has topat amb un home digne, de voluntat enèrgica, que t’ha parat els peus, et lamentes públicament com si t’hagués ofès.

―Fins aquí arriba el teu impudor i la teva consciència deformada..., i la de molts.

En una sola jugada, pretens apropiar-te de l’«honradesa» de l’opinió vertadera i dels «avantatges» innobles de l’opinió oposada...

―D’això, en qualsevol idioma, se’n diu duplicitat.

¡¡Quina bondat, la d’aquells!!... ―Estan disposats a «disculpar» allò que només mereix lloança.

Una antiga ensarronada, que el perseguidor es digui perseguit... ―El poble l’ha denunciada, fa temps, amb una dita ben clara: tirar la pedra i tancar els ulls.

¿Serà veritat que ―malauradament― abunden els qui falten a la justícia amb les seves calúmnies i, després, invoquen la caritat i l’honradesa, perquè la seva víctima no es pugui defensar?

¡Trist ecumenisme el que està en boca de catòlics que maltracten altres catòlics!

¡Quina equivocada visió de l’objectivitat! Enfoquen les persones o les activitats amb les deformades lents dels propis defectes i, amb àcid desvergonyiment, critiquen o es permeten vendre consells.

―Propòsit concret: que quan corregim o aconsellem, parlem en la presència de Déu, aplicant aquelles paraules a la nostra conducta.

No recorris mai al mètode ―sempre deplorable― d’organitzar agressions calumnioses contra ningú... Molt menys en nom de motius moralitzadors, que no justifiquen mai una acció immoral.

No hi ha desapassionament ni rectitud d’intenció en els teus consells, si et molesta, o ho consideres una mostra de desconfiança, que escoltin, també, a altres persones de provada formació i recta doctrina.

―Si de debò, com assegures, t’interessa el bé de les ànimes, o l’afirmació de la veritat, ¿com és que t’ofens?

Ni a Josep, no comunica Maria el misteri que Déu ha obrat en Ella. ―Perquè ens acostumem a no ser irreflexius, a donar el curs degut a les nostres alegries i a les nostres tristeses: sense buscar que ens exalcin o que ens compadeixin. «Deo omnis gloria!» ―¡tot per a Déu!